At Eternity’s Gate

L’“amic” dels nens que pintava la llum

0
70
Frame from movie At Eternity's Gate (2018)

Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: Julian Schnabel
Protagonistes: Willem Dafoe, Rupert Friend, Oscar Isaac, Mads Mikkelsen, Mathieu Amalric, Emmanuelle Seigner

Un pintor que camina, corre, grimpa, es perd i es retroba en la natura. Això seria el resum d’aquesta biografia sobre els darrers anys de vida del cèlebre pintor pèl-roig.

Una comunió de l’artista amb la natura i sobretot amb la llum, la seva particular obsessió i la gran motivadora del seu aïllament. Un vincle que el reafirma i l’apropa al seu zenit creatiu, al seu pont cap a l’eternitat, i que alhora l’allunya cada cop més de la societat del segle XIX i del món dels humans en general.

Frame from movie At Eternity's Gate (2018)

Fidel al seu estil, Julian Schnabel (Le scaphandre et le papillon, 2007), que a part de ser director també pinta, ens proposa un relat que mira de ser vívid en les sensacions i inquietuds  artístiques de Van Gogh. Un retrat moderat en els seus vicis i les seves vivències més escabroses i alhora colorista i detallista en les seves obsessions interiors i en l’anàlisi de la seva pròpia obra.

At Eternity’s Gate és una pel·lícula sensible i fidel a la seva proposta, però amb artificis massa evidents. I és que un no pot evitar perdre’s a vegades en un excés de rudimentaris efectes òptics, no sempre del tot encertats i ficats en calçador per a l’ocasió. Aquí és on podríem dir que pren força la figura de Willem Dafoe.

L’actor ens regala una interpretació que barreja magnetisme i senzillesa, demostrant tenir no solament la capacitat necessària per rescatar la cinta en els punts on menys convenç, sinó també l’enginy suficient per reinventar amb nous matisos un personatge ja tants cops representat.

Movie Poster from At Eternity's Gate (2018)

Friend, Isaac, Mikkelsen, Amalric…, els secundaris, molt més esporàdics però també brillants a l’hora de fer la rèplica a Dafoe, són la perfecta confirmació de l’essència del film: una producció modesta en guió i concepció que confia descaradament el seu èxit en les habilitats dels seus intèrprets. Una aposta que, vist el resultat, li acaba sortint rodona.

Les adaptacions entorn de la figura de Van Gogh són com els seus gira-sols: cada una és prou única i diferent respecte de l’anterior, però totes irradien color i lluminositat per si soles. Esperem que la tendència es mantingui en la següent.

Valoració: INTERESSANT
65

Té un aire de...

Lust for Life (1956) + Maudie (2016) + Loving Vincent (2017)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada