Any: 2020
País: Estats Units
Direcció: Jonathan Milott, Cary Murnion
Protagonistes: Kevin James, Lulu Wilson, Joel McHale, Amanda Brugel, Robert Maillet, Ryan McDonald, Gage Graham-Arbuthnot
«¿Què has fet aquestes vancances, Becky?», pregunta la professora. Amb veueta petita, la Becky respon: «Matar supremacistes a la casa de camp del papa».
Doncs d’això tracta la pel·lícula: la jove Becky, que no ha superat la mort de la seva mare, es veu assaltada junt amb el seu pare, la seva madrastra i el fill d’aquesta per un perillós grup de convictes a la casa d’estiueig del bosc. L’objectiu és sobreviure.
Seguint l’exemple de Macaulay Culkin a Home Alone (Chris Columbus, 1990), la jove sola plantarà cara al malfactors amb “artefactes de creació artesanal”, però fins aquí les comparacions. Aquest cop els dolents, capitanejats per un Kevin James (Hitch, 2005) allunyat del seu habitual to humorístic, són paios grossos, amb creus gamades tatuades i molt violents, i per tant els mètodes de la Becky per desfer-se’n també requeriran ser més expeditius.
Amb sang i algun desmembrament, la pel·lícula busca descaradament contraposar innocència i salvatgisme. I se’n surt prou bé amb algunes estones de tensió…, tot i que en altres moments el ritme decau ostensiblement.
El misteri que amaga la misteriosa “clau de Pandora” nazi i la sensació final de necessitar una segona part són alguns arguments que miren d’augmentar l’amplitud d’una pel·lícula que, malgrat això, no deixa de semblar un divertiment puntual.
