Any: 2017
País: Estats Units
Direcció: S. Craig Zahler
Protagonistes: Vince Vaughn, Jennifer Carpenter, Don Johnson, Udo Kier
Un Vince Vaughn seriós. Emprenyat i contingut alhora. Un personatge immens en un marc diminut, auster i cada cop més claustrofòbic.
S. Craig Zahler, com ja va demostrar a Bone Tomahawk (2015), s’implica a fons en les seves produccions: director, guionista i compositor. En aquest segon film torna a fer de tot, i es nota. Trama cuita a foc lent, formalisme visual, sobrietat sonora, ritme creixent i final ultraviolent. Les seves senyes d’identitat es repeteixen i queden clares.
Com a barreja de gèneres, segurament resta menys enginyosa que l’anterior, però aquesta versió carcerària de Drive (Nicholas Winding Refn, 2011), malgrat moure’s en un camí més trillat, manté en tot moment un bon pols amb l’espectador.
Que no us enganyi el seu posat de pare de família bonastre: Vince Vaughn és capaç de fer un thriller fosc d’acció. ¿O era de sèrie B?
Valoració: BONA
70
Té un aire de...
Drive (2011) + Tango & Cash (1989) + Faster (2010)
