Any: 2017
País: França
Direcció: Luca Guadagnino
Protagonistes: Timothée Chalamet, Armie Hammer, Michael Stuhlbarg, Amira Casar, Esther Garrel
Aquell estiu. L’estiu en què tot comença i en què tot canvia. Els mesos de calor i tedi que saps que s’acabaran aviat, per sempre. Quan el món sencer, i tu, canvieu per sempre. L’estiu en què descobreixes el que no sabies que no volies descobrir.
El jove Timothée Chalamet es mereix tots els reconeixements del món del cine: la seva interpretació d’un jove que descobreix l’amor i el sexe durant un estiu és de premi. Els seus gestos (al principi de la cinta, i, sobretot, al final) i les seves mirades (tant les de reüll com les més descarades) ens allunyen de l’aparent hedonisme, benestar i bonança d’una família erudita i acomodada que estiueja en un poblet del nord d’Itàlia als anys 80.
Guadagnino no retrata la passió adolescent com a olla a pressió; tampoc la curiositat ni la rebel·lia es mostren agressives. Només la relació bonica, sensual i sincera entre dos joves en un dels contextos més bucòlics i amables. Call Me by Your Name no hauria de tenir l’etiqueta d’«amor adolescent» ni d’«amor homosexual». És simplement una pel·lícula d’amor en majúscules, tan ben dirigida i interpretada que espero que estigui en totes les gales, revistes, blogs i entregues de premis. No es veuen pel·lícules així cada mes.
