Deadpool 2

Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: David Leitch (el matagossos cinematogràfic) 
Protagonistes: Ryan Reynolds, Josh Brolin, Zazie Beetz, Morena Baccarin, Julian Dennison, T. J. Miller, Karan Soni

Tempestes, dies de foscor i sales plenes de sagues i refregits cinematogràfics. ¿La fórmula de sempre? Sí, és clar, posi-me’n dues.

Deadpool 2 és un clar sinònim de fast food. Gamberrisme fàcil i sobredimensionat, sarcasme escatològic, i moltes vísceres. El sicari bocamoll ha tornat sense èpica ni pretensions, repetint descaradament la fórmula de la primera. Els gags adolescents saturen el metratge, i la dèbil trama (essent generosos) no és més que un pretext perquè Wade Wilson es llueixi. Vulgar, absurda, grollera…, ¡estem davant tot un plaer culpable!

No hi busqueu ni reconeixements ni prestigis. Els espectadors que paguen l’entrada saben el que els espera, i Deadpool 2 els ho dóna. Riures directes i primaris innocentment inapropiats. Un entreteniment franc i desfasat.

Veure en Deadpool ironitzant, lluitant, trencant la quarta paret o malparlant dels seus companys de professió i d’ell mateix farà les delícies tant de nens que es trobin en l’edat de l’indiot com de carques que busquin treure’s momentàniament la disfressa d’adults seriosos.

Que no us l’expliquin avorrides crítiques cinematogràfiques. Divertit i esbojarrat, aquest és el film ideal per treure l’ansiosa Kirsten Dunst de 12 anys que tots portem a dins.