Any: 1999
País: Japó
Direcció: Nagisa Oshima
Protagonistes: Ryuhey Matsuda, Takeshi Kitano, Tadanobu Asano, Yôichi Sai, Shinji Takeda, Jirô Sakagami, Masa Tommies
Uniformes, un serrell, mirades incòmodes, tabú intern, honor, rumors.
La darrera pel·lícula que va rodar Nagisa Oshima (1932-2013), director de L’Empire des Sens (1976) i Merry Christmas, Mr. Lawrence (1983), aprofundeix en un tema que en altres pel·lícules només sol aparèixer superficialment: l’homosexualitat en el món samurai, i ho fa sense cercar la provocació, amb respecte i elegància, però sense edulcorants, tractant el tema amb una naturalitat poc habitual en el cine.
Gohatto (Taboo) comença a Kyoto el 1875, quan els joves Kano Sozaburo i Tashiro Hyozo ingressen en el Shinsengumi (la milícia ciutadana encarregada de mantenir l’ordre als carrers i de protegir el shogun). A partir d’aquí, les atraccions, els rumors, les enveges…
La major part de l’acció transcorre entre les lleugeres parets de les seus del Shinsengumi, entre converses, mirades i pràctiques amb espases de fusta. Aquest és el marc per a una interessant història sobre les relacions, la passió, el poder, el deure i la manipulació.
Les intrigues i missions es desenvolupen a ritme oriental, pausat, sense grans estridències, amb una tensió sostinguda curiosament agradable (perfectament compassada amb la música). Només falla una mica el final de la història, i no perquè la resolució no sigui satisfactòria (ho és!), sinó perquè en el darrer acte Oshima decideix jugar amb certs recursos onírics i simbòlics que desentonen amb la resta del conjunt. Tot i això, és una pel·lícula accessible; no necessites ser un expert en cultura japonesa per seguir el que et conta, i el narrador i els diàlegs ja s’encarreguen amablement d’explicar-te el que necessites saber sense que resulti forçat.
Desgraciadament, tot i haver rebut nombrosos premis i nominacions, Gohatto (Taboo) va passar bastant desapercebuda a Europa, i amb el temps s’ha quedat diluïda entre les pel·lícules de temàtica samurai, eclipsades quasi completament pel cine de Kurosawa o Kobayashi i per franquícies clàssiques com les de Lone Wolf and Cub o Zatoichi.
Valoració: BONA
La frase: «El valor del samurai depèn absolutament de la compassió que tingui.»
El personatge: el “vell” Inoue Genzaburo (Jirô Sakagami).
L’escena per al record: la intensa pràctica amb katanes de fusta entre Kano i Tashiro.
