I onde dager (El viaje)

Un matrimoni format per una actriu i un director frustrats que ja no se suporten entre ells planeja passar un cap de setmana de desconnexió a una casa al bosc. Això anirà bé a la seva relació, ja que és l’ocasió perfecta perquè resolguin els seus problemes… eliminant un dels dos cònjuges de l’equació. I que sembli un accident.
 
I onde dager ve a ser, així, una espècie de Mr. and Mrs. Smith (Doug Liman, 2005) que substitueix el glamur d’espies a la gran ciutat i el to tou de Hollywood per un violent bany de sang salpebrat amb l’humor negre nòrdic.
 
Destaca per les actuacions de les seves estrelles protagonistes (el noruec Aksel Hennie i la sueca Noomi Rapace construeixen personatges carismàtics i rodons alhora que descaradament estúpids, i els secundaris també estan a l’altura), per les magnífiques localitzacions als fiords noruecs, per un guió cru i desenfadat que juga hàbilment amb una successiva introducció de deus ex machina per revitalitzar la trama quasi cada cop que s’estanca, i per la direcció d’un Tommy Wirkola que demostra saber polir-se a cada pel·lícula que fa (Dead Snow, 2009; Hansel and Gretel: Witch Hunters, 2013; Seven Sisters, 2017).
 
El cert és que, tot i això, I onde dager se m’ha fet un poc llarg en el seu tram final (15 minuts menys li haurien anat d’allò més bé), i milloraria bastant si s’hagués fet l’esforç de tapar un parell de foradets de guió i de no acomodar-se a repetir o allargar determinats recursos en les escenes més “físiques”.

Fins i tot amb aquests hàndicaps, però, estem davant un divertiment catàrtic altament satisfactori per a qui busqui una salvatjada com Déu mana o un manual de com no afrontar una crisi de parella.