It. Chapter 2

El pallasso sempre truca dues vegades

0
62

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Andy Muschietti
Protagonistes: Jessica Chastain, James McAvoy, Isaiah Mustafa, Jay Ryan, James Ransone, Bill Hader, Bill Skarsgård

Un globus d’un vermell maligne sobrevola l’horitzó i de cop i volta els 27 anys transcorreguts d’ençà de l’últim malson s’esvaeixen. A la memòria ens tornen el poble de Derry, les bicicletes, el Club dels Perdedors o, per què no, la figura d’aquell pallasso sinistre.

Com ja passava en el llibre, It torna per ensenyar-nos que els traumes no s’acaben en l’adolescència, que perduren en la nostra vida adulta, la modelen, i únicament els podem superar enfrontant-nos-hi de cara… Sí, d’acord, si és amb l’ajuda dels amics més propers, millor, però si s’escau es pot admetre alguna baixa.

I, com també succeïa en el llibre, un cop superada la inicial curiositat per saber «¿què se n’ha fet de…?», la part adulta de la història decau un xic. Tot i que l’heterogeni grup d’amics conservi el carisma i se’ns segueixin desvelant misteris de l’aventura, l’argument d’It. Chapter 2 peca de nostàlgic i s’encalla repetint i expandint trames passades en lloc d’obrir-ne de noves.

La nostàlgia és, de fet, un dels eixos vertebradors de la pel·lícula, i elements com ara easter eggs i homenatges varis inunden la pantalla. Especial menció mereixen els cameos, amb aparicions velades de directors com Xavier Dolan (Tom à la ferme, 2013) o Peter Bogdanovich (Paper Moon, 1973), a part del mateix Muschietti, o, seguint l’estela de Stan Lee en les pel·lícules de Marvel, la de l’escriptor Stephen King.

En Pennywise continua essent un ésser complex i escabrós que amenaça i liquida sense cap mena de pudor tant adults com nens (un dels col·lectius més intocables pel gran públic, juntament amb el de les mascotes). Una mena de titellaire dels nostres terrors més primaris.

Al final, la línia entre la mera exageració i la hipèrbole és molt fina i personal, i és cert que aquest segon capítol refreda un xic el suflé respecte al primer; no obstant això, si ho analitzem en conjunt, molt probablement estiguem davant d’una de les adaptacions que més bé han sabut plasmar l’essència de King en els seus fotogrames.

Com succeeix en les novel·les de Bill Denbrough, aquest és un molt bon manual replet de mantres i teràpies per créixer, superar les pors i en definitiva fer-se adult… Llàstima dels finals.

Valoració: BONA
70

Té un aire de...

It (2017) + A Nightmare on Elm Street (1984) + The Breakfast Club (1985)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada