La nuit a dévoré le monde (La noche devora el mundo)

Any: 2018
País: França
Direcció: Dominique Rocher
Protagonistes: Anders Danielsen Lie, Golshifteh Farahani, Denis Lavant

Al cinema no li agrada la massificació. O aquesta és la conclusió a què podem arribar si revisem la tendència fílmica a desertitzar grans ciutats. Londres a 28 Days Later (Danny Boyle, 2002), Madrid a Abre los ojos (Alejandro Amenábar, 1997), Nova York a I Am Legend (Francis Lawrence, 2007) o Barcelona a Segon origen (Carles Porta, 2015). Els exemples són molts; aquest cop li toca a París.

Una temàtica trillada, un inici lent i una perpètua sensació de situacions ja viscudes en la gran pantalla són les principals lloses d’aquesta cinta, que millora quan a poc a poc va abandonant la narració de guia de supervivència per tractar temes més universals. Aquí recupera l’atenció d’un espectador ja somnolent.

L’afrontament de la solitud, la pèrdua d’esperança, la crema del passat i el qüestionament present; anant clarament de menys a més, la segona meitat del film puja el nivell amb un xic de tot això.

Al final, malgrat tot, la idea d’un melòman solitari encara més aïllat en un món de zombis brinda per al record un parell d’escenes amb certa musicalitat. Massa pocs al·licients per a un espectador ja expert en navegar per deserts urbans.