Any: 2019
País: França
Direcció: Quentin Dupieux
Protagonistes: Jean Dujardin, Adèle Haenel, una jaqueta de pell de cérvol
Les crisis i problemes d’autoestima d’en Georges (Jean Dujardin) miren de ser aplacats per la satisfacció de les coses materials i per un ego creixent que busca la llibertat a costa de no acceptar la realitat.
Però les ferides o mancances de l’ànima no es poden tapar amb jaquetes de pell. A Le daim, un contingut Quentin Dupieux (Rubber, 2010; Au poste!, 2018) ens explica sense subtileses (i alhora sense que resulti forçat) l’al·legoria de la jaqueta com a closca protectora. Ah, i aquí l’“art” (cal posar-ho entre cometes) no serveix precisament com a teràpia per curar aquestes ferides, sinó més aviat per al contrari.
Le daim és una idea senzilla portada fins a les darreres conseqüències, amb situacions gracioses i la duració justa, tot i que, com passava amb Vivarium (Lorcan Finnegan, 2019), li escauria més el format de capítol de The Twilight Zone. Això sí, cal dir que l’estil simple i casolà de la filmació i l’elecció del protagonista li van com un parell de guants de pell d’ant.
Valoració: BONA
Té un aire de...
Midnight Cowboy (1969) + C’est arrivé près de chez vous (1992) + The Lord of the Rings (2001, 2002, 2003)
















