Vivarium

2
66

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Lorcan Finnegan
Protagonistes: Imogen Poots, Jesse Eisenberg, Senan Jennings, Jonathan Aris, Eanna Hardwicke

La seqüència d’obertura de Vivarium inclou un niu, dues cries d’ocell i alguns ous encara per obrir-se. La cría mes grossa empeny els ous fins fer-los caure del niu. Després tira també el seu germà petit. La mare alimenta l’únic supervivent, que en créixer es descobreix que és d’una altra espècie: és un cucut.

Amb les pistes que ens dóna el primer minut ja podem endevinar que la pel·lícula jugarà a crear un relat de terror amb la metàfora de dos elements principals: els cucuts i els vivers (títol de la pel·lícula). Els cucuts són animals paràsits, és a dir, que per sobreviure han d’aprofitar-se d’una altra espècie perjudicant-la; els vivers són llocs preparats per criar animals.

¿Com ens sentiríem els humans si no estiguéssim “a dalt de la piràmide”, si una altra espècie s’aprofités de nosaltres com nosaltres ho fem de tantes altres? Anant més enllà, alhora Lorcan Finnegan empra la imatge de les urbanitzacions com a vivers de la pitjor mena de paràsits: els humans (¿som nosaltres els paràsits màxims, els que es construeixen un món a mida a costa del mateix planeta?). I, a més a més, a dins de tot això afegeix una crítica a l’aïllament dels suburbis, a la família i la vida ideals que ens imposa la societat, i a la nostra incapacitat per sortir-nos-en.

Per tot el que ens vol dir, Vivarium és una pel·lícula circular, cosa que la fa en certa manera previsible i que fa sentir llarg el seu format d’una hora i mitja, però gràcies als seus inquietants gags i al nivell de les interpretacions (sobretot la d’Imogen Poots, que és qui carrega amb la part més dramàtica) el resultat acaba essent prou satisfactori.

Valoració: BONA
75

La frase: «Jo no sóc la teva mare.»

El personatge: en Martin (Jonathan Aris), l’agent immobiliari, un exemple perfecte de personatge estrany que tant agrada a Sitges.

L’escena per al record: el joc de les imitacions.

2 COMENTARIS

    • Correcte! No volia fer massa espòiler d’aquest paper, però segurament s’emporti el pròxim Grushenko a millor nen inquietant.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada