Any: 2018
País: Líban
Direcció: Ziad Doueiri
Protagonistes: Adel Karam, Kamel El Basha, Rita Hayek, Camille Salameh, Talal Jurdi, Diamand Bou Abboud Christine Choueiri

La diferència entre insultar i renegar és el greuge. En el seu context més ampli, el renec pot resultar menys sonor, o fins i tot benigne, però la seva funció a vegades també pot ser la mateixa que la de l’insult: ferir el receptor, fer mal.

Així queda reflectit en el film L’insulte, en què un parell de paraules pronunciades enmig d’una disputa, banals i no excessivament punyents, es converteixen en la punta de llança d’un conflicte de proporcions molt més grans. Una original paràbola que no només ens parla sobre la tolerància i les dificultats de la convivència, sinó que acaba efectuant una profunda radiografia de la societat libanesa actual.

Mecànics, manobres, advocats, polítics… No hi ha estrat socials que no tingui veu en aquesta qüestió d’estat. Una excusa perfecta per mostrar-nos totes les tensions latents. Tensions entre libanesos i palestins, entre cristians i musulmans, o entre autòctons i immigrants. La fotografia aparentment inconnexa acaba essent l’eix vertebrador d’un àlbum molt més gran, dens i antic.

Però, lluny del que pugui semblar, el discurs utilitzat no resulta ni feixuc ni excessivament dramàtic, sinó tot el contrari: la vivesa de la narració i el simpàtic carisma dels personatges que hi intervenen assenten un relat àgil i enginyós, destinat a mostrar-nos les coses que ens apropen detallant-ne, precisament, les que ens diferencien.

Irònic, honest i entranyable. Aquest és tot un exemple de com un insult pot acabar essent tot un elogi cinematogràfic.

Valoració: BONA
80

Té un aire de...

Qu’est-ce qu’on a fait au Bon Dieu? (2014) + Sufat Chol (2016) + Go Home (2015)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada