Mientras dure la guerra

Unamuno “Abre los ojos” a l’Espanya de “Los otros”

0
87

Any: 2019
País: Espanya
Direcció: Alejandro Amenábar
Protagonistes: Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego, Patricia López, Inma Cuevas, Nathalie Poza, Luis Bermejo

Un home vell absort en el passat, enyorant temps més dolços, i alhora un bel·ligerant i embrionari règim a punt d’eclosionar preparant-se per arrasar-ho tot i tothom.

La nova producció d’Amenábar és de les que poden generar controvèrsia, i segurament de les que fan falta. El director madrileny rememora un moment convuls i envia un avís directe a polítics i governants actuals.

Buscant dinamitzar els desgastats cànons dels biopics, la pel·lícula salta àgilment entre dues històries ben diferenciades: per un costat, les vivències d’un patidor Unamuno ancià (menys combatiu i més acomodat); per l’altre, les ambicions i pretensions d’un Franco recent vingut d’Àfrica.

Dues narracions, inicialment alienes entre elles, que molt progressivament es veuen obligades a entrellaçar-se fins a culminar la seva fusió en un lúcid i atemporal discurs final. Un comentat sermó que, efectivament, és la font i el pretext que motiva tota aquesta obra.

Defugint centrar-se en virulentes batalles ni enfangar-se en trinxeres, Amenàbar prefereix radiografiar la Guerra Civil en els seus inicis, des dels despatxos, en les converses i pensaments dels artífexs de l’alçament. Un tractament vist innombrables cops en el cinema en altres conflictes, però no tan explotat en el cas de la guerra civil espanyola.

Com ja passava a Àgora (2009), Mientras dure la guerra advoca per una defensa a ultrança de la cultura i la intel·lectualitat enfront de guerres i fanatismes, una preocupació recurrent d’Amenábar, que firma aquesta producció amb el seu habitual segell qualitatiu, tot i no arribar a l’excel·lència vista en els seus millors treballs (com ve essent habitual en les seves darreres produccions).

Convex o còncau, sigui quin sigui el bàndol o pensament que cadascú tingui, és sa i necessari que el cinema, el subvencioni qui el subvencioni, sigui crític amb tots els bàndols i es mulli amb cert rigor. I aquesta pel·lícula n’és un molt bon exemple.

Valoració: BONA
70

Té un aire de...

La isla del viento (2015) + ¡Ay, Carmela! (1990) + Dragon Rapide (1986)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada