Any: 2019
País: Corea del Sud
Direcció: Bong Joon-ho
Protagonistes: Woo-sik Choi, So-dam Park, Woo-sik Choi, Kang-ho Song, Hye-jin Jang, Jeong-eun Lee, Ji-so Jung, Hyun-jun Jung, Sun-kyun Lee
Siguin del gènere que siguin, el denominador comú que tenen les pel·lícules de Bong Joon-ho (The Host, 2006; Snowpiercer, 2013; Okja, 2017) és un fort missatge de crítica social.
Seguint en aquesta tònica, a Parasite acompanyem una família sud-coreana de classe baixa en els seus enganys i estratègies per escalar al més alt nivell. Al cap i a la fi, ¿no mereixen més?, ¿són tan diferents dels rics?
Tot i l’ambientació costumista de la proposta, el simbolisme n’esquitxa cada pla: els escenaris, el moviment de càmera, la disposició dels actors a l’espai…, tot ens recalca les situacions de poder entre els personatges, i Bong Joon-ho ho fa semblar fàcil, natural.
Com no podia ser d’altra manera, en aquest relat d’humor negre amb un rerefons tràgic hi són constantment presents els prejudicis, els rols, les transformacions i el circ de la supervivència. Perquè el que sens dubte tenen en comú rics i pobres és l’aspiració (fins i tot l’ànsia) d’estar a dalt, tant se val qui hagin de trepitjar o la merda que s’hagin de menjar per aconseguir-ho.
Però el guió va més enllà de l’obvietat i esprem les relacions entre els personatges per no treure’n només una lectura superficial. A més a més, t’adones que apel·la l’espectador, tots els espectadors. I aquest és potser el major encert de Parasite: a més d’entretenir, divertir, emocionar i fer pensar, tracta temes universals que ens fan propera la història d’aquesta família sud-coreana.
Valoració: UAU
La frase: «La gent no hauria de fer plans; sense un pla res no pot sortir malament.»
El personatge: tots ocupen la mar de bé el seu lloc al sistema (m’estalviaré el reguitzell d’elogis als actors); ara, més enllà de personatges, el que em va agradar més van ser les escales, sobretot una escala en particular.
L’escena per al record: les diferents maneres de viure la pluja.
