Pet Sematary (Cementerio de animales)

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Dennis Widmyer i Kevin Kolsch
Protagonistes: Jason Clarke, Amy Seimetz, John Lithgow, Jeté Laurence, Hugo Lavoie, Lucas Lavoie, Obssa Ahmed

L’espiral de revivificament de clàssics continua. Torna Dumbo, tornen les Spice Girls (o no), i menys mediàticament torna Pet Sematary, una readaptació d’un dels relats menors (altre cop: o no) de l’altament productiu Stephen King.

Podríem dir que es tracta d’un film de terror clàssic, amb els seus recursos habituals i les seves limitacions, però ben fet i ben portat: bons actors, bona fotografia, coherència argumental (en la mesura del possible), i fins i tot una certa cura pels detallets.

Destaca l’especial atenció que posa a trastornar psicològicament els seus pobres protagonistes, un meticulós escarni cuinat molt abans que qualsevol tortura física, ja sigui per traumes passats, per canvis de creences o inclús per un trànsit imprudent. D’un estil molt en la línia del que busca King en les seves novel·les.

Com no podia ser d’una altra manera, no tot són flors i violes, i aquest mateix intent de traumatitzar els personatges abans que hagin d’enfrontar-se al seu destí comporta l’aparició de subtrames efectistes o de consum ràpid (fast food). Tot i que també és cert que gràcies a la brevetat d’aquestes s’amplia la dimensió del relat amb agilitat i sense fer-lo massa carregós.

En resum, podríem dir que es tracta d’una producció de terror per a quasi tots els públics. Una pel·lícula que porta fins a límits insospitat el dubte recurrent en tots els pares de com explicar la mort d’un ésser proper als seus fills.

Nens, mascotes i morts vivents. Al final, res que no s’hagi vist en un bon dinar familiar.