Petit paysan (Un héroe singular)

Pagesia i supervivència

0
139
Petit Paysan

Any: 2017
País: França
Direcció: Hubert Charuel
Protagonistes: Swann Arlaud, Sara Giraudeau, Isabelle Candelier, Bouli Lanners, Valentin Lespinasse

Petita pagesia, vaques de mirada curiosa, veïns xafarders, pares protectors… Aquest és el context d’una de les sorpreses que ens depara la cartellera cinematogràfica menys visible d’aquesta setmana.

Petit paysan és una pel·li que tot i no ambientar-se en una naturalesa tan salvatge com la que ens descrivia Thoreau també defuig un món rural idealitzat com a entorn bucòlic. La radiografia que fa el film del pagès és la d’un ésser individualista tancat en les seves rutines i els seus animals. Un modus vivendi que omple tot el seu temps, constituint-li el caràcter i allunyant-lo d’una societat amb un estil de vida, uns tempos i unes necessitats molt diferents.

Una dura vida rural que es veu trasbalsada amb l’arribada d’una epidèmia, la maladie belge, que es propaga de forma ràpida i misteriosa matant les vaques que se’n veuen afectades i obligant a sacrificar la resta per tal de frenar-ne el contagi. Una clara al·lusió a l’epidèmia de les vaques boges que a la dècada dels noranta va assolar i atemorir els ramaders bovins de tota Europa.

Com passava a Estiu 1993 (Carla Simón, 2017), Hubert Charuel grava a la granja dels seus pares, on es va criar, un retrat intimista basat en les experiències que recorda que van viure ell i la seva família quan ell era petit. Això sí, a diferència de la primera, en aquest cas el director no entra en l’element nostàlgic i narra la història situant-la en l’actualitat i canviant el punt de vista d’un nen per la preocupació d’un jove ramader disposat a fer el que calgui i més per salvar els seus animals.

Un drama rural sense artificis, pausat en la narració, que dedica més temps de metratge a dibuixar el context, a reflectir les emocions o a llimar detalls abans que a l’acció de la trama principal. Evita així fer judicis de valor i es limita a submergir, de forma directa i en alguns moments incòmoda, l’espectador en aquest ambient.

Un film que us atraparà tant com la inquieta mirada del seu protagonista.

Valoració: BONA

Té un aire de...

Babe (1995) + Contagion (2011) + Los lunes al sol (2002)

De tràiler a thriller i de professió Laura Palmer

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.