Roma

Homenatge de Cuarón a la Libo i al cinema

2
169
Image from the movie Roma (2018)

Any: 2018
País: Mèxic
Direcció: Alfonso Cuarón
Protagonistes: Yalitza Aparicio, Marina de Tavira, Nancy García García, Marco Graf, Diego Cortina Autrey, Carlos Peralta, Daniela Demesa

Després de mig convèncer-lo de la possibilitat que en ple segle XXI encara es faci cinema en blanc i negre, em disposo a veure Roma amb el meu cunyat. Passats no més de deu minuts, aquest s’aixeca indignat i diu que se’n va a dormir. Bon inici, això promet.

Aquesta és segurament la pel·lícula més complexa del director mexicà, la més personal, la més poètica. Una retrospectiva de la seva joventut al Mèxic dels setanta, als afiladors de barri, a l’incessant pas dels avions, al xup-xup dels carrers atrafegats… Un homenatge als llargmetratges que el van marcar, al seu propi cinema, i sobretot a les dones que més l’han recolzat: la seva mare i especialment la seva minyona, la Libo, encarnada aquí en el personatge de Cleo. Roma és una carta d’amor sensible i hiperrealista al passat d’aquesta persona que tant s’estima.

Movie poster from Roma (2018)


Per fer-ho, Cuarón s’implica fins al moll de l’os i utilitza tots els recursos fílmics de què disposa: visuals, amb escenes cuidades fins a l’últim detall, profunditat de camp o tràvelings impossibles; i sonors, amb reiteratius sorolls dels seus records, converses en mixtec o un so ambiental que actua com un protagonista més. Cuarón controla l’ambientació i les imatges en moviment com ningú en l’actualitat, i és capaç d’impregnar de força, intel·ligència i emotivitat cada fotograma.

La dualitat entre les famílies benestants i les dels barris més humils, les revoltes estudiantils, el masclisme, el dur retrat de les diferents classes socials… Tot passa pel sedàs del director i alhora tot flueix amb irònica naturalitat, sense apartar ni un moment el focus de les vivències de la Cleo. Una realitat que només es veu alterada per moments de cert surrealisme que, lluny d’abstreure’ns del fil principal de la història, l’amplien i el nodreixen d’escenes per al record.

Image from shooting scene of the movie Roma (2018)

Estem davant un film rodó, dens i detallista amb un únic gran «però»: la distribució. No vull ser ciberfòbic ni tinc cap mena de problema amb l’entrada de nous formats que permetin fer arribar el cinema a més gent, però considero un gran dèficit que una producció en què destaca la grandiloqüència visual i sonora no arribi a més de quatre cinemes mal comptats. És una llàstima, perquè, encara que es pugui gaudir igualment fora de les sales de cine, difícilment trobarà millor medi per exhibir-se.

En resum, dualitat de sensacions: la satisfacció de gaudir còmodament des de casa d’una superba pel·lícula per una banda, i la sensació d’assistir a l’inici d’un conflicte en el qual hi perden les sales, els espectadors i el cinema en general per l’altra. Un canvi de paradigma. Suposo que aquest és un aspecte més del yin i el yang de la vida real que, com el vaivé de les onades, tant reivindica aquesta nostàlgica cinta.

Valoració: UAU
90

Té un aire de...

Manhattan (1979) + Sátántangó (1994) + Cold War (2018)

2 COMENTARIS

  1. Breu comentari del cunyat implicat…

    A falta d’un bon cafè per la nit…. i unes palomitas (“crispetes per vosaltres”) ben salades…. les parpelles dels meus ulls es van sublevar cap a mi amb gran força per abaixar les persianes. Sense oposició per part meva… i veient que una carrera de cargols era probablement més ràpida que aquest film… vaig aixecar-me…

    Ja en tenia prou.

    Però… com diria l’Abueli “pa gustos colores” però…..hi ha colors que deu ni dó eh! (ai perdó…que era amb blanc i negre).

    • De fet “palomitas” sí que en tenies, però vas dir que no en volies de dolces. Veig que el menjar t’agrada més en blanc i negre que en colors…

      A risc de penedir-me’n el pròxim cop tries tu la pel·li.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.