Room

Any: 2015
País: Irlanda
Direcció: Lenny Abrahamson
Protagonistes: Brie Larson, Jacob Tremblay

Mare, fill, habitació, olor de resclosit.

El director Lenny Abrahamson ens torna a presentar una pel·lícula protagonitzada per personatges aïllats de la resta del món, però amb la peculiaritat que aquesta vegada les quatre parets són, abans de res, tremendament físiques, i és a partir d’aquestes que en la ment dels protagonistes s’han anat formant més i més parets, barreres i fossats.

Dins aquesta habitació, busques pistes i perquès a cada racó per anar descobrint qui són els personatges, en quin món viuen, com han arribat allà, què hi fan. I des del minut u la pel·lícula et va dosificant (a bon ritme) la informació perquè vagis construint l’esquelet i, un cop tinguis totes les peces, segueixis amb interès (però no a tan bon ritme) el que els passa als protagonistes.

Tot i que la situació mostrada sigui extrema, cal dir que és prou coherent i que aconsegueix evitar els típics pecats d’aquest tipus de produccions. Room és una proposta ambiciosa i modesta alhora, arriscada per definició, que sobretot se’n surt gràcies a la parella protagonista. Fins i tot (i m’atreviria a dir que especialment) convenç Jacob Tremblay, el nen, en un paper difícil tant des de la interpretació com des del guió, ja que té mèrit fer versemblants els pensaments i reaccions d’un nen de cinc anys sense caure en excessos i respectant la seva innocència característica, amb aquelles sentències simples i enginyoses que, si no fossin clarament d’un nen, podrien ser d’un filòsof (o, en aquest cas, d’una escriptora).