Any: 2018
País: Xina
Direcció: Zhang Yimou
Protagonistes: Chao Deng, Li Sun, Ryan Zheng, Qianyuan Wang, Jun Hu, Xiaotong Guan, Lei Wu, Jingchun Wang
Yin-yang, guzhengs, pluja, paraigües, canyes de bambú, intrigues de la cort, sang.
«Davant les contínues guerres i les lluites internes pel poder, els nobles i reis xinesos s’enfrontaven a l’amenaça constant d’assassinat. Per sobreviure, en secret feien servir substituts coneguts com a “ombres”.
»Les ombres servien els seus amos arriscant valentament les seves vides, i provaven la seva lleialtat acceptant la mort. Absents en els annals de la història, van viure les seves vides en la foscor i van desaparèixer sense deixar rastre.»
Ha tornat el Zhang Yimou de Hero (2002) i House of Flying Daggers (2004), el que treu el màxim partit al simbolisme, el que escolta les motivacions i ambicions de tots els personatges, el que no mira prim ni a l’hora de posar-se tràgic ni a l’hora de posar-se èpic.
Si bé és cert que la primera part de la pel·lícula demana que ens aguantem certs prejudicis, ja que la teatralitat de les actuacions i el dramatisme de les cordes de guitarra poden fer-nos sortir de la història, val la pena fer un petit esforç per passar-ho per alt i deixar-nos portar, deixar-nos sorprendre.
Com no podia ser d’altra manera, la fotografia, la posada en escena i les coreografies són de primeríssim nivell. La novetat estètica de Shadow són els seus decorats i vestuaris blancs, negres i grisos. El cel, el palau, la roca, l’acer…, tot destil·la pesantor, opressió. Només la pell, la fusta i les flames de les espelmes aporten lleugers tons càlid. Ara bé, quan les peces del tauler es posin en joc i comenci el ball, la pantalla no pararà d’anar-se tenyint de vermell.
Valoració: BONA
La frase: «Jo… sóc aquí per tornar-te això.»
El personatge: na Xiao Ai (Li Sun), la germana del rei, la millor apagafocs.
L’escena per al record: la imaginativa ofensiva militar (no recordo haver vist imatges com aquestes en cap altra pel·lícula).
