Take Shelter

Sembla que plourà

0
92

Any: 2011
País: Estats Units
Direcció: Jeff Nichols
Protagonistes: Michael Shannon, Jessica Chastain, Tova Stewart, Shea Whigham

Benaurat setembre! Com que s’han acabat les vacances i la gent per fi pot abandonar els somriures constants i la fal·laç felicitat produïda per la sensació malvenuda d’una llibertat fictícia, em ve molt de gust comentar un drama sobre les pors i els temors. Ni que sigui per rebaixar tota aquesta eufòria i contribuir una mica en una societat més grisa i productiva.

Pors reals o imaginàries. El perill que és tangible pot ser poderós i devastador, però l’imaginari, el que crea la nostra ment, és el que realment pot arribar a deformar la nostra visió del món. Una persona amb el pànic instal·lat constantment en el seu cap, es trenca, es deforma per dins. Pot transmutar d’una persona afable, coneguda i pròxima, a una mena de monstre perdut en els seus temors, arisc, desconfiat i perillós.

En aquest film el perill és una tempesta, però el director Jeff Nichols juga hàbilment perquè aquesta transcendeixi el fictici i el palpable. El protagonista la percep com a real, però no és exactament així pels altres. A més, aquesta tempesta l’encega dels perills que l’envolten i els hi accentua. Perills molt més habituals i mundans, com poden ser les malalties, els problemes econòmics o les relacions de parella.

Així doncs, no es tracta del típic cinema d’acció de catàstrofes, sinó més aviat d’un drama humà contingut, ben ambientat i de ritme pausat, que en tot moment manté una atmosfera potser austera, però tensa. Una història realista sobre el temor i la superació d’aquest.

La parella protagonista, un obsessiu Michael Shannon i una patidora Jessica Chastain, es veuen encerclats per tempestes reals i imaginàries a les quals s’han d’enfrontar irremeiablement.

Llastimosament, pel meu gust, els darrers minuts de metratge, amb un gir un xic massa efectista, desllueixen una mica el final. Tot i així, però, el resultat és un cinta més que recomanable per a un dia de tardor… o una nit de tempesta.

Valoració: BONA
80

Té un aire de...

Twister (1996) + I’m A Cyborg, But That’s Ok (2006) + Biutiful (2010)

De tràiler a thriller i de professió Laura Palmer

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.