The Dark and the Wicked

El suïcidi mai és el camí

0
16

Any: 2020
País: Estats Units
Direcció: Bryan Bertino
Protagonistes: Marin Ireland, Michael Abbott Jr, Julie Oliver-Touchstone

De la primera pel·lícula de Bryan Bertino, The Strangers (2008), recordo que em va agradar la primera escena; la resta quasi se m’ha oblidat completament. Tot i això, no em va semblar una mala carta de presentació. Doncs bé, vista The Dark and the Wicked, la seva quarta i potser millor pel·lícula, puc afirmar que m’he quedat sense motius per seguir la pista a aquest director.

Aquesta vegada ens situem en una casa aïllada de l’Amèrica profunda on el dimoni juga a fer embogir la família que hi habita. La premissa en si, tot i que bàsica, ens podria assegurar una bona mala estona… si no fos perquè ni els personatges ni el desenvolupament ens conviden a entrar en la història.

Tècnicament no es poden retreure gaires coses a The Dark and the Wicked, però al final estem davant un exercici d’estil al qual se li troben a faltar al·licients. Quatre imatges més o menys impactants no són suficients per mantenir l’interès durant una hora i mitja donant voltes sobre la mateixa idea.

Valoració: PÈRDUA DE TEMPS
40

La frase: «¿Què importa el que un pugui creure? ¿Us penseu que a un llop li fa res que cregueu en la seva existència? No si us troba sols al bosc.»

El personatge: Jesucrist, per la seva absoluta absència encara que no se’l deixi de cridar.

L’escena per al record: la darrera de la infermera (Lynn Andrews).

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.