The Disappearance of Alice Creed (La desaparición de Alice Creed)

Una de segrestos

0
202

Any: 2009
País:
Gran Bretanya
Direcció:
J Blakeson
Protagonistes: Gemma Artenton, Eddie Marsan, Martin Compston

Pis abandonat, manilles, plans, secrets, desconfiança, un casquet de bala.

The Disappearance of Alice Creed és la història d’un segrest; no és ni molt menys el segrest més innovador que hauràs vist (ni pretén ser-ho), però és un segrest que encara no havies vist abans. La trama es va destapant al ritme adequat per mantenir-te pendent de què passarà i t’ofereix els girs justos per sorprendre’t sense forçar la versemblança de la situació. Algunes vegades aconseguirà descol·locar-te, però mai t’enganyarà, no farà trampes.

J Blakeson ens presenta un thriller negre elegant, sobri i a la vegada modern conduït per un guió modest i realista, perfectament mesurat, que brilla per la seva simplicitat aparent. Amb pocs personatges i escenaris, els diàlegs (secs, gens rebuscats, creïbles) i les situacions (provocades per les comprensibles decisions i motivacions dels personatges) flueixen amb pausada naturalitat, sense evitar la incomoditat i la cruesa que exigeix un cas de segrest.

Les interpretacions potser no són espectaculars (ni ho havien de ser, ja que els personatges són estúpids, no saben dissimular i enganyen malament), però sí més que solvents. Podrem gaudir de veure l’habitual secundari “pringadillo” Eddie Marsan fent de “macarra” professional, una força decent Gemma Artenton a les portes d’entrar a Hollywood, i un apropiat Martin Compston com a segrestador inexpert i dubitatiu.

Potser sembli només una pel·lícula “per passar-ho bé”, però també s’hi pot trobar un autèntic assaig sobre les situacions límit, les relacions humanes i l’estupidesa. Tinc la impressió que si s’hagués rodat en un altre moment i/o l’hagués firmat un director “amb nom”, The Disappearance of Alice Creed fàcilment es podria haver convertit en un clàssic del gènere.

Valoració: BONA
80

La frase: «La por no es pot fingir, Alice. No la por autèntica».

El personatge: n’Alice. És el personatge que ho fa millor, tot i que potser no sigui el més interessant dels tres.

L’escena per al record: la seqüència d’introducció, la preparació.

Llepafilms de nivell 4

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.