The Disappearance of Alice Creed (La desaparición de Alice Creed)

Una de segrestos

0
186

Any: 2009
País:
Gran Bretanya
Direcció:
J Blakeson
Protagonistes: Gemma Artenton, Eddie Marsan, Martin Compston

Pis abandonat, manilles, plans, secrets, desconfiança, un casquet de bala.

The Disappearance of Alice Creed és la història d’un segrest; no és ni molt menys el segrest més innovador que hauràs vist (ni pretén ser-ho), però és un segrest que encara no havies vist abans. La trama es va destapant al ritme adequat per mantenir-te pendent de què passarà i t’ofereix els girs justos per sorprendre’t sense forçar la versemblança de la situació. Algunes vegades aconseguirà descol·locar-te, però mai t’enganyarà, no farà trampes.

J Blakeson ens presenta un thriller negre elegant, sobri i a la vegada modern conduït per un guió modest i realista, perfectament mesurat, que brilla per la seva simplicitat aparent. Amb pocs personatges i escenaris, els diàlegs (secs, gens rebuscats, creïbles) i les situacions (provocades per les comprensibles decisions i motivacions dels personatges) flueixen amb pausada naturalitat, sense evitar la incomoditat i la cruesa que exigeix un cas de segrest.

Les interpretacions potser no són espectaculars (ni ho havien de ser, ja que els personatges són estúpids, no saben dissimular i enganyen malament), però sí més que solvents. Podrem gaudir de veure l’habitual secundari “pringadillo” Eddie Marsan fent de “macarra” professional, una força decent Gemma Artenton a les portes d’entrar a Hollywood, i un apropiat Martin Compston com a segrestador inexpert i dubitatiu.

Potser sembli només una pel·lícula “per passar-ho bé”, però també s’hi pot trobar un autèntic assaig sobre les situacions límit, les relacions humanes i l’estupidesa. Tinc la impressió que si s’hagués rodat en un altre moment i/o l’hagués firmat un director “amb nom”, The Disappearance of Alice Creed fàcilment es podria haver convertit en un clàssic del gènere.

Valoració: BONA
80

La frase: «La por no es pot fingir, Alice. No la por autèntica».

El personatge: n’Alice. És el personatge que ho fa millor, tot i que potser no sigui el més interessant dels tres.

L’escena per al record: la seqüència d’introducció, la preparació.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.