Any: 2018
País: Dinamarca
Direcció: Gustav Möller
Protagonistes: Jakob Cedergren, Jessica Dinnage, Omar Shargawi, Katinka Evers-Jahnsen
Estem excessivament acostumats a veure thrillers o films d’acció seguint el dia a dia d’una parella policial. Però, ¿i el de la centraleta? ¿Pot ser que l’interlocutor que parla des de l’altra banda tingui més a dir? ¿Podria ell sol dur el pes d’una pel·lícula? Feu-vos a un costat, desgastats agents de camp, que les vivències de l’eterna veu secundària que us acompanya agafa protagonisme.
A l’Asger (Jakob Cedergren), un dels operadors de la central d’atenció telefònica de trucades d’emergència, li espera una jornada laboral que difícilment oblidarà. En el cinema, com en la vida, moltes vegades menys és més, i l’últim thriller danès estrenat en la nostra cartellera n’és un clar recordatori.
The Guilty és una pel·li exigent amb l’espectador, ja que el priva de la comoditat de presenciar directament l’acció amb els seus propis ulls. Les paraules supleixen l’absència d’imatges, però tranquils: lluny de cansar-vos, el vostre grau d’implicació en la història (i d’empatia amb el protagonista) augmentarà exponencialment amb el pas dels minuts.

En deixar-nos guiar només per una veu, les emocions es tensen encara més. La fermesa, l’angoixa, els titubejos, les pauses… ¡Ai, les pauses! Els detalls de la història depenen de la nostra imaginació. I sí,un cop més, la imaginació és una cabrona.
Amb un concepte semblant al de Locke (Steven Knight, 2013), The Guilty és una experiència diferent i immersiva, una més que meritòria opera prima en la qual Möller ha sabut ajuntar un bon guió, una esplèndida interpretació del protagonista i una sòlida ambientació. Un film d’acció sense acció, fet amb austeritat i sense artificis.
Si seguiu indecisos, sapigueu que, malgrat l’absència d’efectes especials, la foscor i la sonoritat d’una sala de cinema segueixen essent un lloc òptim per gaudir-la. Ara bé, estigueu on estigueu, el resguard que atorga una trucada telefònica no us salvarà en cap cas de sobresalts i angoixes.
Valoració: BONA
Té un aire de...
Locke (2013) + Phone Booth (2002) + Buried (2010)