The King of Kong: A Fistful of Quarters

Enfrontant-se al goril·la

0
130

País: Estats Units
Any: 2007
Direcció: Seth Gordon
Protagonistes: Billy Mithcell, Steve Wiebe, Walter Day, Steve Sanders

El somni americà en la seva màxima expressió: passar del més absolut anonimat a ser el nom que es troba per sobre de tots en el llistat de màximes puntuacions d’una màquina recreativa. Aquesta és la màxima aspiració dels gamers. És el Sant Graal que tots ansien. I és el que representa The King of Kong: A Fistful of Quarters. Seth Gordon ens porta un documental amb el nom del que podria ser una cançó bonista de Manu Chao, però que amaga una cruenta guerra.

Avui els friquis de videojocs poden ser vistos com a prehipsters guais o inclús poden ser sinònim d’èxit. Hi ha tornejos i fins i tot jugadors professionals que guanyen molts diners. Però la història que es documenta a The King of Kong comença en les dècades dels 80 i els 90, quan, tot i el boom que vivien les máquines recreatives, els jugadors adults de videojocs eren vistos com uns pàries de la societat. Uns losers.

Suposo que això és el que fa interessants els personatges d’aquest documental. Són gent genuïna que s’ha sobreposat a tots aquests prejudicis i que ha seguit endavant amb la incomprensió de les seves pròpies famílies i dels seus amics (si és que mai n’han tingut). Han anat superant totes les adversitats i triomfant enmig de simis gegants, naus espacials o fantasmes assetjadors.

Per sobre de tots ells, sobresurten dos noms com a autèntics messies dels píxels, dos personatges shakespearians que capten totes les atencions i que pugnen per un èxit etern en el més difícil de tots els reptes, el Donkey Kong.

Per una banda tenim el narcisista Billy Mitchel, un magnat del món de les salses que és el rival a batre per tots i que alhora disposa del seu propi grup de devots acòlits. És pretensiós i altiu, i sempre es guarda un as a la màniga (una mica com el personatge de Bill Murray a Kingpin).

I per l’altra banda tenim Steve Wiebe, que es presenta com l’etern perdedor. Un pare de família que ha mirat de triomfar en diferents àmbits amb tot el seu empeny, però a qui mai li surt bé la jugada. Un Ulisses modern que mira d’arribar a Ítaca i que es troba amb tots els entrebancs possibles i més.

David vs. Goliat, Barça vs. Madrid, Ali vs. Foreman, Holmes vs. Moriarty. Ens trobem davant un duel dels que fan història. Una batalla entre dos personatges èpics i irrepetibles. El resultat l’haureu de comprovar vosaltres mateixos, però el que sí que us puc dir és que aquest és un gran documental amb una realitat capaç de competir amb qualsevol film dels Coen.

Valoració; UAU
90

Té un aire de...

Muertos de Risa (1999) + Pixels (2015) + Super Mario Bros (1983)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.