Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: Desiree Akhavan
Protagonistes: Chloë Grace Moretz, Sasha Lane, Forrest Goodluck, John Gallagher Jr., Jennifer Ehle, Quinn Shephard
Hi ha molts motius per anar a fer una estada col·lectiva en una casa de camp. Pots apuntar-t’hi per descansar, per meditar, per aprendre a parlar un idioma, per aprimar-te o per combatre una addicció. A The Miseducation of Cameron Post, la jove protagonista és enviada a God’s Promise per curar-se d’una malaltia terrible: l’SSA (same sex attraction, és a dir, atracció cap al mateix sexe). Les converses incòmodes, les mirades condemnatòries, la demagògia i el rock cristià estan garantits.
L’orgull de la cultura nord-americana és representat a la perfecció en celebracions tan vistes en el cel·luloide com els balls de graduació o els matrimonis. És la insana dicotomia entre la pressió per estar a l’altura i la il·lusió de ser el centre d’atenció, tot excusat per la ignorància i la perpetuació de les tradicions. Aquest sistema pervers és l’exemple d’una realitat tan terrible com còmica (si ets capaç de distanciar-te’n prou), una prova evident que no hi ha cultura que no es resisteixi a evolucionar en un aspecte o en un altre. I la religió sol estar al darrere d’aquestes resistències.
Tots aquests ingredients formarien part del subtext de The Miseducation of Cameron Post, però per desgràcia el potencial de la premissa s’acaba ressentint d’un enfocament i desenvolupament poc inspirats que no van més enllà d’allò obvi.
L’autocomplaença resta valor a la crítica, i no té gaire sentit reduir al pamflet una pel·lícula per la qual només s’interessaran espectadors que ja tinguin una ideologia similar.
Valoració: TU MATEIX...
La frase: «Si els teus pares et van donar massa afecte físic, o massa poc afecte físic…, probablement per això siguis gai.»
El personatge: na Tandy Campbell, la monitora dels vídeos cristians d’aeròbic (una activitat esportiva que no confon la identitat de gènere de les dones).
