The Witch

Aquesta cabra em mira malament

0
127

País: Estats Units
Any: 2015
Direcció: Robert Eggers
Protagonistes: Anya Taylor-Joy, Ralph Ineson, Kate Dickie, Harvey Scrimshaw

Tots tenim algun amic, familiar o conegut a qui sempre tot li surt malament. Per a qui la mala sort és un element definidor de la seva vida. A casa, serà el blanc de tots els accidents domèstics. A la muntanya, una font inesgotable de picades de mosquit i de lesions. A la platja, el trobareu a la sorra, patint per possibles taurons mentre la resta neda tranquil·lament.

Aquest modus vivendi en catàstrofe constant fa que la seva mala fortuna passi a ser no només vital, sinó de caràcter. El patiment i el decaïment són el seu estat d’ànim natural. I, conscient de la seva situació, no només s’hi resigna, sinó que se’n fa mereixedor. Com una mena de càstig diví.

Una mica així són tots els protagonistes de The Witch, un film de terror que, ambientat a Nova Anglaterra (Estats Units) el 1630, narra les desgràcies que succeeixen a una família ultrareligiosa formada per dos pares i cinc fills que es veuen forçats a abandonar la colònia on vivien i s’han d’instal·lar a la vora d’un bosc misteriós.

Com si es tractés d’una gran tragèdia grega, els protagonistes es troben aïllats tant físicament com anímicament de la resta de la societat i han de passar per tota mena de penúries, que comencen amb la desaparició del seu bebè.

Es tracta d’un fantàstic retrat social de l’època, amb una família profundament puritana i patriarcal que viu únicament per expiar els seus pecats a ulls d’un déu dur i castigador.

Aquesta recerca de l’expiació constant dels pecats i de l’eradicació del mal inherent en tots es barreja amb la incomprensió i el patiment de què és objecte la filla gran i també amb la naturalesa salvatge i molts cops maligna que els envolta. Així es donen tots els elements per crear una atmosfera de crispació creixent, desproveïda d’artificis, que costa de trobar en el cine de terror actual (molt sovint abonat a històries simples que busquen el “susto” fàcil).

Amb aquest primer film, l’americà Robert Eggers (director i guionista) firma una carta de presentació brillant, amb una estètica i un ritme narratiu molt pròxims al cinema europeu de Michael Haneke o inclús d’Ingmar Bergman.

Sense cap mena de dubte, tant Eggers com la seva musa en aquest metratge, l’espectacular Anya Taylor-Joy, seran noms a tenir molt en compte d’ara endavant per tot amant del cinema de qualitat.

La pel·li pot no agradar per ser diferent del terror a què estem acostumats, per ser més reflexiva o pausada, o per tenir un final tan dramàtic i previsible. Però a mi em sembla que precisament totes aquestes coses, sense inventar res, fan que aquesta producció sigui fresca i un petit referent instantani. Un espectacle fosc, però tan entranyable com aquest amic malastruc que tots tenim.

Valoració: BONA
85

Té un aire de...

Bewitched (2005) + It Follows (2014) + The Autopsy of Jane Doe (2016)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada