31

Facin les seves apostes

0
43

País: Estats Units
Any: 2016
Direcció: Rob Zombie
Protagonistes: Sheri Moon, Richard Brake, Jeff Daniel Phillip, Lawrence Hilton-Jacobs, Meg Foster, Malcolm McDowell

Vagi per davant que m’agraden el gore i la sèrie B. També sóc conscient que d’un director que es fa dir Rob Zombie no se’n poden esperar pel·lis de l’estil de Woody Allen (em sembla que inclús en Seagal és massa soft per a ell). Però la seva darrera pel·li no m’ha agradat.

A risc de ser linxat pels seus incondicionals, m’esplaiaré un xic més. La cinta realment dóna el que promet: pallassos, motoserres, un nan hispà vestit de nazi… i sang, molta sang.

Rob Zombie torna als seus inicis i abandona l’experimentació feta amb Lords of Salem (2012) per reprendre un to més pròxim als slashers clàssics i a la sèrie B. Dit d’una altra manera, el film mira de ser com House of 1000 Corpses (2003) o la seva seqüela The Devil’s Rejects (2005). Ara bé, tot i que aquestes primeres cintes tenien un guió ple de clixés del gènere (em sembla que en diuen «homenatges»), et posaven en una ambientació malaltissa, amb un increment de tensió i un humor negre molt ben trobats, que les feia molt gaudibles.

En aquest darrer cas, l’ambientació malaltissa i l’estètica es mantenen…, però tota la resta falla. La cada cop més esquelètica senyora Zombie (Sheri Moon, la dona del director) pul·lula amb els seus companys en un joc macabre i no gaire entenible, perseguits per psicòpates igual de tristos i desaprofitats, sense despertar cap mena d’interès ni aportar res de nou al gènere. Inclús l’humor negre brilla per la seva absència.

Es podria dir que el film no té ànima. És un producte més que els seus fans compraran igualment. Així ho demostra, per exemple, el seu desenllaç, que mira de ser tan salvatge com el de The Devil’s Rejects i que finalment sembla més una paròdia dolenta d’aquesta.

Tot i mantenir la seva estètica i inclús una bona banda sonora, com en ell és habitual, Rob Zombie s’ha tornat com un mal imitador d’ell mateix. Suposo que un mal dia el pot tenir qualsevol.

Com passava en l’Imperi Romà, mentre tingui sang, a Sitges agradarà igualment.

Valoració: PÈRDUA DE TEMPS
40

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.