Triple 9

¿Truquem a la poli?

0
137

País: Estats Units
Any: 2016
Direcció: John Hillcoat
Protagonistes: Chiwetel Ejiofor, Casey Affleck, Anthony Mackie, Aaron Paul, Clifton Collins Jr., Kate Winslet, Woody Harrelson

Fa uns quants anys la meva xicota em va convèncer per passar a utilitzar un raspall de dents elèctric. La veritat és que, quant a prestacions, res a dir; quan t’hi acostumes t’és impossible tornar als manuals.

Però de manera inconscient, des de llavors he introduït en el meu modus vivendi una tensió i un neguit dels quals mai més em podré desfer. La meva higiene dental està ara supeditada als capricis de duració d’una bateria que en qualsevol moment pot donar per finalitzat el rentat, a vegades inclús sense haver-lo pogut començar.

Alguns de vosaltres direu que no n’hi ha per tant, que també et pot passar amb el mòbil. Res més lluny de la realitat. Amb el mòbil, que se t’acabi la bateria pot comportar la pèrdua d’un interlocutor, però en el fons tots sabem que és el pretext perfecte per desconnectar momentàniament d’un món massa social.

La sensació d’estar brut és bastant pitjor que la brutícia en si. No rentar-te bé les dents és una porta a una nit amb una atmosfera incòmoda i tensa. Una atmosfera semblant a la que es palpa a Triple 9.

En aquesta cinta, l’hostilitat de les càries, el “sarro” i la gingivitis és substituïda per la d’atracadors, polis corruptes, putes i yonkis.

Com ja és habitual en el director John Hillcoat (Lawless), tots els personatges (tant secundaris com principals) són durs, secs i tenen un marcat costat fosc. El repartiment va a càrrec d’una corrua de cares conegudes, la majoria en registres que ja han mostrat en altres films i sèries, però que sense cap mena de dubte són ja de per si un gran al·licient. Potser per la veterania o per la simpatia que els tinc, d’entre tots ells destacaria Woody Harrelson com a desfasat comissari addicte als excessos i Kate Winslet com a malèvola “madrina” de la màfia judeorussa.

No us hi espereu somriures. Tot aquest obscur thriller succeeix en barriades conflictives i bars de mala mort. Llocs decadents i desproveïts de qualsevol encant on manen les màfies i les bandes criminals.

La trama, tot i que previsible, no deixa que et puguis acabar de refiar de cap personatge, i juga amb la inseguretat a totes bandes. Un joc que, si bé no sempre funciona, almenys contribueix a mantenir l’atenció.

En conclusió, ens trobem davant d’un film que, sense descobrir la sopa d’all ni aportar res original dins del gènere, barreja fórmules ja vistes en un entramat argumental que manté la tensió en l’espectador i que, com un bon rentat de dents, al final deixa un bon regust de boca.

Valoració: BONA
70

Té un aire de...

The Taking of Pelham One Two Three (1674) + 16 Blocks (2006) + The Town (2010)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada