Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: Anthony Russo i Joe Russo
Protagonistes: Josh Brolin, Robert Downey Jr., Chris Hemsworth, Benedict Cumberbatch, Chris Evans, Mark Ruffalo, Chris Pratt, Zoe Saldana, Tom Holland, Elizabeth Olsen, Scarlett Johansson, Bradley Cooper, Vin Diesel, Paul Bettany, Chadwick Boseman, Dave Bautista, Pom Klementieff, Karen Gillan
El capítol més ambiciós (fins al dia d’avui) de l’univers cinematogràfic de Marvel mescla, en un espectacle frenètic i alhora ordenadíssim, quasi tots els protagonistes de deu anys de pel·lícules: un científic en armadura, un científic verd, un doctor amb capa, un soldat desertor, una espia fora de lloc, un robot humanitzat, una bruixa desequilibrada, un rei africà, un déu nòrdic, un capità galàctic, un adolescent amb vuit potes, un arbre adolescent…, i molts més (n’hi ha alguns que es queden sense entrada a l’espectacle, potser per agenda dels actors, potser perquè no hi cabien en un guió tan condensat, però segur que tenen reservat un bon lloc en la propera per compensar-ho).
Dit això, sí, és clar, segueix essent una pel·lícula de superherois amb errors: hi sobren algunes gracietes ficades amb calçador, hi ha personatges que a vegades s’obliden dels seus poders per conveniència del guió, el nom de Scarlett Johansson repercuteix exageradament en les proeses físiques de la Vídua Negra, la “guardiana” més llesta és la darrera d’entendre la cosa més òbvia, els escuts de Wakanda tenen una resistència massa variable, hi ha certs déjà-vús que es podrien haver estalviat en els conflictes morals i sentimentals… En resum, que al guió no li hauria anat malament una última correcció.
Microscòpiques insignificances ofegades pel ritme de la narració, que, prescindint de quasi tot el que destorba sense oblidar-se de posar emoció quan és el moment, aconsegueix que només et quedis amb l’important: amb la història, amb els personatges, amb la diversió.
En definitiva, els de Marvel-Diseny consoliden la primera posició com a productors de blockbusters. I no només això, sinó que, de fet, amb Infinity War quasi ofereixen més del que la definició de blockbuster permet, inclòs un dels finals més bonics possibles.
Valoració: UAU
La frase: «Ets forta gràcies a mi, ets generosa gràcies a mi, però jo mai et vaig ensenyar a mentir, per això ho fas fatal.»
El personatge: la pel·lícula és d’en Thanos. Ell és la pel·lícula (encara que, sincerament, sospito que si es dediqués una mica més de metratge a aprofundir en el seu argumentari ell mateix canviaria d’opinió i ens quedaríem sense pel·lícula).
L’escena per al record: no se m’acut com es podria fer una millor escena inicial.
