Batman v. Superman: Dawn of Justice

Metropolis és un mal lloc per viure-hi

0
138

País: Estats Units
Any: 2016
Direcció: Zack Snyder
Protagonistes: Ben Affleck, Henry Cavill, Amy Adams, Jesse Eisenberg, Gal Gadot

Vinyetes, capes, pedres verdes, empatx de rajos.

Batman v. Superman: Dawn of Justice no és exactament una pel·lícula; és el segon capítol d’una sèrie de cinema (no de televisió) que va estrenar el seu pilot, Man of Steel, l’any 2013. Per això durant tot el metratge es van fent referències a trames de la sèrie que encara tardaran a desvelar-se, a temes que s’explicaran més endavant, a personatges que anirem coneixent, a situacions que passaran en el futur, etc. Perquè l’objectiu real d’aquest capítol no és centrar-se en el conflicte de Batman contra Superman, sinó obrir l’univers cinematogràfic de la Lliga de la Justícia per a una trama més complexa. Res en contra; hi ha d’haver de tot al món.

També és cert que aquest conflicte tindria molt més pes, sentit i càrrega dramàtica si es reservés per a més endavant, com passa en la novel·la gràfica que adaptada Batman: The Dark Knight Returns, Part 2 (Jay Oliva, 2013), però han volgut començar sí o sí amb un dels plats forts, i això té els seus inconvenients.

No negaré que el guió està molt treballat, ja que no és fàcil condensar en una sola pel·lícula alguns dels còmics més importants de DC (que al seu torn formen part d’un univers més desenvolupat que el que havíem vist a Man of Steel), però el resultat és precipitat (inevitablement) i poc curós en massa aspectes (cosa que s’hauria d’haver evitat). El problema és que s’han esforçat tant a filar la línia argumental general que els convenia… que s’han oblidat de fixar-se en la versemblança de les situacions. Tot i això, l’aprovo, perquè té els seus tocs i se segueix amb prou interès, però una producció d’aquesta envergadura mereix que es poleixin més detalls. Un tercer guionista no li hauria fet cap mal.

A més, aquesta història, en el seu afany de ser transcendent, no aguanta del tot bé el to solemne (típic del director, i no és la primera vegada que no li funciona) i s’acaba veient com una pel·liculeta per a nens (americans). Val a dir que això no és gens dolent si estàs obert a veure Batman v. Superman amb ulls de nen.

En resum: hem de saber què anem a veure; aquesta pel·lícula és un còmic, et mostra vinyetes en un format en què llueixen al màxim i amb el qual poden arribar a un públic massiu. En aquest sentit, Zack Snyder compleix perfectament, com ho ha fet sempre. Per tant, considero que, tot i els seus defectes, la pel·lícula resulta prou satisfactòria.

Per acabar, tinc la necessitat de formular una senzilla petició per als guionistes del món: per favor, deixeu de forçar l’inefectiu recurs de salvar nens perduts/atrapats/indefensos. Supereu-ho.

Valoració: TU MATEIX...
60

La frase: «Em temo que això és un comiat, i com diu la cançó, “Everytime we say goodbye, you die a little…”»

El personatge: en Batman. Però no en Bruce Wayne. Vull dir que Ben Affleck convenç més com a Batman que com a Bruce (és que els primers plans sense caputxa… no els aguanta gaire bé).

L’escena per al record: la compareixença d’en Superman al senat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada