Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Jay Roach
Protagonistes: Charlize Theron, Nicole Kidman, Margot Robbie, John Lithgow
Consells, confiança, lleialtat, faldilles curtes.
«Ningú no vol veure una dona de mitjana edat suant mentre té la menopausa.» «Necessitem que portis un vestit més curt.» «Mira, cap noia aconsegueix una feina aquí si no coopera.» Aquestes perles són atribuïdes a Roger Ailes, el “visionari” president de Fox News que va posar de moda la fórmula de vendre notícies cosificant les presentadores. Bombshell explica el procés que va portar les treballadores de la Fox a denunciar les seves dinàmiques masclistes d’abús de poder, un dels escàndols més sonats de la història recent dels Estats Units.
Jay Roach, director de comèdies com Austin Powers (1999) o Meet the Parents (2000), torna a intentar entrar en la carrera dels Oscar, després de Trumbo (2018), amb un biopic de denúncia servit amb un ritme àgil i actors de primera línia sepultats sota capes i capes de maquillatge. Poques coses hi ha més llamineres per a l’Acadèmia, ¿no?
En la seva vocació de documental dramatitzat, Bombshell potser peca de ser massa informativa i d’emprar els personatges com a instruments per defensar la tesi que abandera, cosa que a vegades va en detriment de la immersió de l’espectador o fa sospitar de motius ocults pels quals no s’entra en determinats temes.
Ara bé, encara que pugui semblar contradictori, el cantó positiu d’aquesta narració tan directa és que fa que la història se senti més real, ja que no s’hi nota un afany per inventar-se escenes intimistes que beatifiquin les protagonistes i demonitzin l’assetjador. És clar que això tampoc fa cap falta.
Valoració: BONA
La frase: «Ningú deixa de mirar per un conflicte. Deixen de mirar quan no hi ha conflicte.»
El personatge: Margot Robbie és qui interpretativament es llueix més i se sent més humana, precisament per encarnar l’únic protagonista fictici: la catòlica, jove i ambiciosa periodista Kayla Pospisil (Margot Robbie), una «Barbie presentadora» feta de retalls d’experiències de diferents víctimes de Roger Ailes.
L’escena per al record: l’entrevista del presentador de la Fox amb la reportera. Tot i els clixés, resulta d’allò més il·lustrativa. I això tampoc li treu versemblança.
