Color Out of Space

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Richard Stanley
Protagonistes: Nicolas Cage, Joely Richardson, Tommy Chong, Madeleine Arthur, Brendan Meyer, Julian Hilliard, Elliot Knight

A la perifèria d’Arkham, amb breu presència del Necronomicó i una previsió de malèvoles criatures dantesques… Sí, ho heu encertat, torna el terror còsmic de l’autor de Providence en una nova adaptació (i ja en van quatre) del que va ser el seu relat curt preferit.

Aquest cop Color Out of Space ve de la mà de dues figures d’allò més lovecraftianes: el director Richard Stanley, que busca rescabalar la seva carrera després d’haver estat repudiat per la indústria d’ençà del calamitós rodatge de The Island of Dr. Moreau (John Frankenheimer, 1996), i Nicolas Cage, l’enfant terrible dels actors, que torna carregat amb el seu histrionisme marca de la casa.

El resultat final és dispar: l’apartat tècnic llueix, amb bons efectes especials i espectaculars criatures monstruoses, però la resta és bastant més ombrívola i ve sembrada d’incongruències, exageracions, personatges mal explicats o situacions suposadament tenses que involuntàriament viren cap a la mitja rialla.

Nicolas Cage ja ens té acostumats a això, una de freda (o dues) i una de calenta, i clarament a la família Gardner li ha tocat la freda. Ara bé, tenint en compte el perfil baix (amb honroses excepcions) de les adaptacions cinematogràfiques de Lovecraft (un autor maleït inclús en això), el cert és que almenys aquesta resulta prou distreta.  

Color Out of Space és similar a una acolorida planta invasora que es propaga ràpida i activa, però que acaba essent d’arrels poc profundes. Probablement no calarà, però si més no entretindrà la tarda a més d’un jardiner.