High Flying Bird

Les pilotes Spalding no boten, decoren despatxos

0
52

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Steven Soderbergh
Protagonistes: André Holland, Zazie Beetz, Melvin Gregg, Sonja Sohn, Kyle MacLachlan, Bill Duke

Ray Burke (André Holland) és un agent esportiu que treballa amb els rookies de la NBA, els debutants, els jugadors que encara no tenen un any d’experiència a les pistes de la lliga de bàsquet més important del món, els que encara no són conscients (ja ho aprendran) que en aquest negoci els seus egos són tan sols els titelles d’uns egos molt més grans.

Perquè el bàsquet, com la majoria d’esports, és en realitat un negoci que mou milions d’euros (o de dòlars, en aquest cas), i a High Flying Bird Tarell Alvin McCraney (el guionista de Moonlight) es dedica a mostrar sense escrúpols els jocs de poder entre els empresaris que juguen amb els somnis dels joves de barris humils que aspiren a guanyar-se la vida amb la seva passió.

El lock out, provocat per la falta d’entesa entre els jugadors i els propietaris de les franquícies pel que fa al conveni col·lectiu, atura la competició. La lliga més esperada no comença, no hi ha espectacle, i per tant tampoc hi ha ingressos. Els sindicats de la NBA (sí, les estrelles de la pista també en tenen) s’enfroten als directius de la NBPA (National Basketball Players Association) per mirar de tenir més poder sobre les seves carreres i els seus sous.

Com a Side Effects (2013), en aquesta pel·lícula Steven Soderbergh mostra una clara voluntat de denúncia (i podríem dir que de didactisme) i defuig els efectismes i les escenes de llagrimeta. Tot i que es posiciona a favor dels que tenen més a perdre, dribla els maniqueismes amb èxit.

Ara bé, a High Flying Bird ha optat per no oferir-nos gaires al·licients: està gravada amb un mòbil en pocs dies, com un fals documental en què no hi ha grans girs, i la tensió és empassada pel ritme de les converses. L’audàcia dels personatges i els tecnicismes del negoci poden provocar dubtes a l’espectador, però aquest anar i venir de dades i detalls es resol amb les actuacions del repartiment, que posen el focus en l’essencial de l’argument.  

I tot això, que com a espectador pots veure com a punts negatius, és en realitat la gràcia de la pel·lícula: l’acció real passa als despatxos dels taurons que s’han apropiat del bàsquet (i del conveni, la publicitat i les xarxes) i li han canviat les regles per guanyar sempre ells. Mentrestant, els que segueixen botant la pilota no són més que l’acció d’entreteniment, el fum que els primers venen als espectadors per viure a costa seva.

Valoració: BONA
70

Pros

Soderbergh s’allunya dels Ocean’s per explicar de nou una història amb sentit i profunditat. Hi ha plànols que deixen bocabadat.

Cons

Si no vau seguir el lockout de la lliga NBA, que algú us en faci cinc cèntims primer.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada