Any: 2016
País: Estats Units
Direcció: Barry Jenkins
Protagonistes: Alex R. Hibbert, Ashton Sanders, Trevante Rhodes, Naomie Harris, Mahershala Ali, Janelle Monáe, André Holland
La brisa marina arriba a un barri deprimit. En Chiron, o Little, és un nen sensible i escarransit que no vesteix ample. No és prou nigga. Com si fos una versió de Boyhood (Richard Linklater, 2015), però en hardcore, el veurem evolucionar fins a convertir-se en un home, entre la calidesa d’una petita família d’acollida i l’infern de l’institut i de les relacions maternofilials.
Moonlight és una pel·lícula que ofereix una història realista, amb un toc indie, una fotografia preciosa i una narració en tres actes amb el·lipsis ben mesurades. Per desgràcia, es ressent d’altres decisions tècniques poc encertades (Barry Jenkins, per favor, no cal marejar durant mitja pel·lícula amb aquesta càmera que no para de fer gronxar amunt i avall els ulls de l’espectador sense cap motiu).
Pot semblar que desaprofita personatges o talla trames secundàries que voldríem veure desenvolupar-se, però mesura cada escena fins al final, i el reflex de la llum de la lluna és prou potent per tancar la història com cal.
