John Wick: Chapter 3 – Parabellum

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Chad Stahelski
Protagonistes: Keanu Reeves, Halle Berry, Ian McShane, Angelica Huston, Laurence Fishburne, Asia Kate Dillon, Mark Dacascos

Amb adrenalítics balls de bastons extenuants i recargolades salvatjades, el comptador de morts de John Wick segueix augmentant exponencialment.

Així doncs, ja sabeu el pa que s’hi dóna. Mantenint la tònica marcada en els seus anteriors passatges, amb Parabellum la saga continua “renovant” el cinema d’acció occidental exportant-hi les premisses del cinema asiàtic d’arts marcials més cafre. Tot amb molts neons i acompanyat de música electrònica o clàssica, segons l’ocasió.

En aquest nou capítol, sí, coneixerem un xic més del passat d’en John, i sí, també sabrem un xic més de la letal organització criminal que controla tot el “sicarisme” internacional. Ara bé, res d’això transcendeix. L’argument són dues línies mal escrites a llapis en un paper rebregat i llençat a les escombraries. No li importa ni al director, ni als productors, ni molt menys als fans àvids d’hemoglobina.

Si en algun moment veieu que els actors s’estan quiets, no els ho tingueu en compte, estaran posant per a algun dels seus nombrosos pòsters promocionals. No patiu, de seguida es tornarà a encendre l’engranatge de la sang i les cabrioles.

La novetat la trobareu en l’encara més sobredimensionat animalisme de l’acció (o més aviat de la barbàrie). Aquest cop, les bèsties se sumen més que mai a les coreografies de matances, i n’hi haurà per a tots els gustos: des d’obedients gossos organitzats en una letal unitat castradora de sicaris, fins a cavalls anònims repartint kungfu a tort i a dret (una bona prèvia per al Sant Joan ciutadellenc).

El problema d’aquest negre divertiment, o si més no el seu contrapunt per mi més exasperant, el trobem en l’enunciat: el «Chapter 3» que acompanya el títol no és en va; estem davant d’un capítol més que alimenta una història allargassada, previsible i sense un final a l’horitzó. Tot i ser una obra molt estètica, potser John Wick no dóna per a tanta profunditat. Si més no, no perquè se’ns vengui el llibre capítol a capítol.

Sigui com sigui, als seus 54 anys Keanu Reeves segueix atractivament donant guerra a la gran pantalla com quan era jove. ¿És realment això Matrix? Si és així, potser hauríem d’anar reservant un pot d’aquestes miraculoses pastilles vermelles.