Any: 2016
País: Austràlia
Direcció: Garth Davis
Protagonistes: Sunny Pawar, Dev Patel, Nicole Kidman, David Wenham, Rooney Mara
Vies de tren, Índia, Austràlia, jalebis.
Si aguantes els primers lents quaranta-cinc minuts de nens fent pena, comença una història diferent, una mica més previsible, però que conté més capes i personatges més elaborats.
Lion ensenya situacions duríssimes d’una forma edulcorada i políticament correcta, i tot i que això em cansa una mica, em sembla una decisió encertada tenint en compte el target massiu a què va destinat la pel·lícula. Perquè, a més d’explicar les vivències (dramatitzades) del seu protagonista, denuncia una realitat a nivell global i difon uns valors que són d’allò més lògics però no tenim prou integrats.
En definitiva, tot i l’allargament innecessari del pròleg (ja que a més després tornarem a veure parts de la infantesa del protagonista a través de flashbacks més ben mesurats), la previsibilitat de la segona meitat de la història i la poca efectivitat d’algunes escenes melodramàtiques, Lion té prou al·licients per ser vista i recomanada.
Valoració: BONA
La frase: «Hi ha massa gent al món.»
El personatge: el Google Maps.
L’escena per al record: home, el final del viatge. Tota la pel·lícula et prepara per a això.
