Any: 2019
País: Austràlia
Direcció: Abe Forsythe
Protagonistes: Alexander England, Lupita Nyong’o, Josh Gad, Nadia Townsend
La figura de l’etern adolescent que es nega a “madurar” i que no pot amb el pes de l’edat adulta l’hem vist infinitat de vegades a la gran pantalla. Em ve al cap Colossal (Nacho Vigalondo, 2016), també projectada a Sitges. A Little Monsters, en Dave (Alexander England) haurà de fer front a una situació crítica: en assistir d’acompanyant a la típica excursió de guarderia a una granja d’animals, aquesta es veu amenaçada per un atac zombi. Per sort, emulant el Guido de La vita è bella (Roberto Benigni, 1997), la mestra decideix protegir els nens fent-los creure que tot forma part d’un joc.
Partint d’aquesta original premissa, Forsythe agafa els mecanismes i tòpics de les pel·lis de zombis i els dóna un refrescant pas de rosca. I això sense recrear-se en el gore (tot i que hi ha algunes escenes memorables que inclouen l’ús d’eines del camp potencialment mortals).
Sobretot, però, Little Monsters destil·la un treball molt fi per equilibrar els drames personals dels personatges, les escenes d’acció, l’humor i (el més difícil) les cançons. Hi destaca el càsting: Lupita Nyong’o ens regala un grapat d’escenes per al record amb l’ukelele, i la cínica figura de l’artista infantil, Josh Gad, és el perfecte contrapunt del protagonista i de la innocència dels nens, també molt convincents.
Valoració: BONA
La frase: «One, two, three, eyes on me.»
El personatge: la senyoreta Caroline, l’entregada mestra-heroïna-matazombis, és un gran encert en la carrera de Lupita Nyong’o (no hauria estat cap disbarat que s’hagués emportat el premi a millor actriu del festival de Sitges).
L’escena per al record: el final, encara que previsible, entre l’humor i l’emoció ensucrada, sap tocar les tecles adequades.
