País: França
Any: 2015
Direcció: Deniz Gamze Ergüven
Protagonistes: Günes Sensoy, Doga Zeynep Doguslu, Tugba Sunguroglu, Elit Iscan, Ilayda Akdogan, Ayberk Pekcan, Nihal G. Koldas
«En ocho años que dure el luto no ha de entrar en esta casa el viento de la calle.» Aquesta és una frase de La casa de Bernarda Alba que em fa pensar en Mustang, i en The Virgin Suicides, i en tantes històries de noies que han de ser el que toca ser, que han de fer el que toca fer.
A Mustang la tragèdia es va gestant a mesura que l’olor de resclosit i la foscor avancen. Però Gamze Ergüven sap ometre i mostrar el que cal, sap mesurar les escenes de llagrimeta i d’humor en aquesta història de cinc germanes òrfenes que viuen en un poblet turc i són educades per l’àvia i l’oncle.
Hi ha pel·lícules que quan les veiem de petits ens marquen, i conservem el seu record com un tresor intocable de la infantesa o l’adolescència. Dic intocable perquè són històries que si miréssim avui amb més objectivitat, com a adults, no ens semblarien cap obra d’art (em passa amb Jumanji, Gonnies o Little Women). Ara bé, n’hi ha que poden mantenir un diàleg directe amb l’adolescent i no fer-ho des d’un prisma infantiloide, sinó amb cruesa, però sense perdre l’amabilitat, la candidesa. Mustang és una història de dones per a homes i dones, però també (i sobretot) per a adolescents. Em pregunto què pensaria una nena o un nen de tretze anys, avui, si veiés aquesta pel·lícula…
Aquestes germanes tan vitals tenen unes ganes boges de ser. Però no poden, i ens trenquen el cor (el càsting és molt encertat, i és, fifty-fifty, la clau de l’èxit). L’adolescència d’aquestes noies truncada pel matrimoni prematur, la religió musulmana (però no com a credo, sinó com a recurs per exposar tant masclisme i tanta imposició), la relació entre germanes, els jocs i les confidències, i el descobriment de la sexualitat, són, a banda de la típica anàlisi de l’entorn familiar opressor, els ingredients d’una història commovedora.
Les rialles de les protagonistes se’t fiquen a dins tant si has estat mai a Istambul com si no, tant si tens carnet de cotxe com si no, tant si t’enamoren o no els poblets de muntanya, si ets mestre o professor. Si no tens germans, o si en tens un i prou, aquesta pel·lícula et tocarà la fibra (escena de la piscina). I si ets membre d’una família nombrosa encara més.
Per saber per què es titula Mustang l’haureu de veure. Per mi, de moment, és la millor estrena de l’any.
