Queen & Slim

Any: 2020
País: Estats Units
Direcció: Melina Matsoukas
Protagonistes: Jodie Turner-Smith, Daniel Kaluuya

Una primera cita, dos negres, un malentès (un de tants que en passen), una vida truncada, una fugida cap endavant, un cotxe, ànsies de llibertat, carretera i l’horitzó.

Els Bonnie i Clyde negres tenen molt més de Thelma i Louise. Ho són més per obligació (estaven al mal lloc en el mal moment) que per devoció. Les dues parelles comparteixen innocència, ingenuïtat, reivindicació, anhels comuns i una bonica història d’amor. Potser dels primers en treuen més la fotogènia.

El primer llarg de Melina Matsoukas esdevé profètic. Estrenada a sales espanyoles poc abans del confinament, el film s’anticipa al moviment Black Lives Matter (al racisme, a la violència policial, i inclús a les manifestacions i als altercats) retratant uns fets ficticis que denuncien les mateixes rèmores que viuen molts afroamericans en el seu dia a dia.

Queen & Slim és una pel·lícula de carretera que, sense abandonar la mitificació que viuen els seus protagonistes per gran part de la mateixa societat de la qual miren de fugir, prefereix centrar-se més en les seves sensacions, sentiments i angoixes. És la introspectiva visió d’una jove parella amb curiosos i interessants diàlegs que semblen dir-ho tot sense dir res.

Amb una lluminositat pròpia molt atraient, una cuidada estètica visual i un món sonor ple de personalitat, l’únic que fa trontollar la peça és una història massa mastegada. Tothom sap com acaben Bonnie i Clyde, inclús els que no n’han vist ni llegit res. La pel·lícula no fa, en aquest sentit, ni un bri d’esforç per sortir, encara que sigui momentàniament, d’un predestinat camí pavimentat i sense revolts.

La vida és curta, però la fotografia perpetua el mite: roba gangsta, posat altiu, cotxe elegant, i un cerimoniós blanc i negre. ¿La societat crea els seus estereotips, o són els estereotips els que creen a la societat?