We the Animals

Esbossos d’una infància traumàtica: pintant els anhels

0
53
Frame from the movie We the Animals (2018)

Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: Jeremiah Zagar
Protagonistes: Evan Rosado, Josiah Gabriel, Terry Holland, Isaiah Kristian, Sheila Vand, Raúl Castillo

Agafar un full, un Post-it o un tros de paper, tant s’hi val, i guixar-lo compulsivament. Omplir-lo de centenars o milers de gargots aparentment inconnexos fins que acabin conformant un dibuix. El subconscient prenent possessió de la nostra mà.

Aquesta és una acció lleument forçada o involuntàriament habitual en els nens. Un gest o una pràctica que molt subtilment a We the Animals és emprada com un valuós recurs narratiu, una línia argumental (a estones paral·lela, a estones principal) indispensable no només per entendre sinó per viure en primera persona els dubtes, pors i somnis d’en Jonah.

Frame from the movie We the Animals (2018)

En Jonah és els ulls d’aquesta pel·lícula. Ell, el més petit, i els seus dos germans, en Manny i en Joel, són els desatesos fills d’una mare inestable i un pare irascible, el fruit d’una relació tòxica. Tres nens que viuen salvatgement entre el descontrol, els maltractaments i la misèria.

Però aquest no és únicament un altre retrat sobre la duresa de la infància en barriades desfavorides i famílies desestructurades. La sorprenent opera prima de Jeremiah Zagar és molt més que això, és sobretot una història de creixement.

Zagar, fins ara documentalista, busca posar-nos vívidament dins de la ment d’aquest nen de nou anys. La pèrdua de la innocència, l’autodescobriment, les noves motivacions, les noves frustracions… Com en els primers actes de Moonlight (Barry Jenkins, 2016) o a Boyhood (Richard Linklater, 2014), es parteix del nen per mirar d’entendre el futur adult.

Movie poster from We the Animals (2018)

Però, com assenyalava al principi, la novetat ve en forma de traços gruixuts fets amb llapis de colors: on no arriben les càmeres, els diàlegs o fins i tot els silencis, hi arriba el tresor més valuós d’en Jonah, els seus dibuixos. La subtilesa amb què aquests es fusionen amb els fotogrames amplia el ventall argumental i obre de forma progressiva i minuciosa la porta cap al món interior del protagonista. Una nova capa que se suma a la ja de per si profunda narració.

Per simple que pugui semblar el resultat, pintar o dibuixar és un acte alliberador. Propostes cinèfiles com aquesta, clarament també.

Valoració: UAU
90

Té un aire de...

Moonlight (2016) + The Fall (2006) + The Florida Project (2017)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada