Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: Francis Lawrence
Protagonistes: Jennifer Lawrence, Joel Edgerton, Jeremy Irons, Charlotte Rampling, Mary-Louise Parker, Matthias Schoenaerts
Tot i les aparences, no espereu trobar-vos una nova Natasha Romanoff (la Vídua Negra de Marvel) ni un nou James Bond. Ni coreografies de trets, ni explosions, ni balls de cops de peu. Dominika Egorova (Jennifer Lawrence) té una vida i una personalitat crua, però realista, i més aviat prefereix els mètodes d’espies més pausats i versemblants com els de Tinker Tailor Soldier Spy (Tomas Alfredson, 2011) o The Good Shepherd (Robert de Niro, 2006).
Anecdòticament, enmig de l’actual crisi governamental entre anglesos i russos per temes d’espionatge, resulta bastant irònic que en aquesta producció quasi tots els agents russos siguin interpretats per actors britànics força recognoscibles.
Sectarismes a part, es tracta d’un bon film de gènere. Un joc del gat i la rata tens, àgil i directe que, tot i amagar alguna escena sòrdida per tal de no permetre que l’espectador s’acomodi en excés, manté en tot moment una trama coherent i interessant.
Més enllà de salts de seient amb copa a la mà inclosa i d’un caràcter directe i extravertit, el gust cinematogràfic de Jennifer Lawrence triant i interpretant papers interessants és sens dubte prou remarcable. Com a exemple, aquest petit pardal vermell, un ocellet que abasta més amb les ales del que en un principi podria semblar.
