Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Robert Eggers
Protagonistes: Willem Dafoe, Robert Pattinson
Com recull la mitologia grega, el sol va ser el que va matar Ícar. Un far d’atracció irresistible que el convidava a volar cada cop més amunt, fins a fondre-li sobtadament les ales i precipitar-lo mortalment al buit.
A The Lighthouse no trobem ni rastre de la calidesa ni dels colors pastel de les representacions renaixentistes d’Ícar i Dèdal. Els seus protagonistes són més aviat com dues arnes ennegrides en una foscor hostil i asfixiant. Un ambient insalubre i humit del qual només se salva una inatansable llum. Una llum plena, divina, pura, fins i tot orgàsmica, que representa com cap altra el desig, el màxim anhel possible.
Robert Eggers busca aquest cop submergir l’espectador de ple en el feixuc món de la faroneria. És per això que ja des dels instants inicials, molt abans de qualsevol explicació o història introductòria, es pren el seu temps per carregar les nostres espatlles amb totes les penes de la professió sense quasi ni una sola línia de diàleg.
Només quan tingueu les mans entumides de carregar carbó, l’esquena adolorida de les mil i una reparacions o els peus destrossats per la constant humitat, llavors i només llavors es desencadenarà la tempesta cinematogràfica real: aspres diàlegs marins, visions inquietants i tensió en constant ascens.
Aquest és el moment en què un duel interpretatiu com se’n veuen pocs ho acapararà tot. Entrarem en una nova dimensió en la qual no podrem treure els ulls dels dos solitaris protagonistes: l’esquerp i enigmàtic Ephraim Winslow i el renegaire llop de mar Thomas Wake.
Robert Pattinson torna a demostrar (ara més que mai) l’actor que és, i Willem Dafoe…, el que fa Willem Dafoe aquest cop no té qualificatius. L’actor ens regala no solament una de les seves millors interpretacions (que ja és dir), sinó molt probablement un dels mariners més antològics que la ficció mai hagi vist. El vell Wake té el millor de John Silver el Llarg, Archibald Haddock o el capità Ahab. Més cru que tots ells, més enginyós que ningú. Un mordaç faroner amb un mar de rom recorrent-li les venes i una fúria inaplacable que destil·la sal en cada renec.
El format televisiu (4:3), l’imponent blanc i negre o l’aura d’atemporalitat del conjunt poden enganyar els nostres sentits creant-nos la sensació d’estar veient un film clàssic, però The Lighthouse és una pel·lícula actual, i amb ella Eggers no fa sinó confirmar-nos que és un director amb futur d’allò més il·lusionador.
