X-Men: Apocalypse

Un mutant de l’Antic Egipte als anys 80

0
56

Any: 2016
País: Estats Units
Director: Bryan Singer
Protagonistes:  James McAvoy, Michael Fassbender, Jennifer Lawrence, Nicholas Hoult, Oscar Isaac, Rose Byrne, Evan Peters, Sophie Turner, Tye Sheridan, Josh Helman

Mutants, déus, gent blava, destrucció, anuncis d’òptica.

Segons aquesta pel·lícula, en l’Apocalipsi assistireu a la primera escena dramàtica fallida d’en Magneto, a la creació dels “canis” a mans de n’Apocalypse, a l’abús del mateix efecte especial de destrucció aplicat massivament, a un curset de frases barates de na Mystique amb cara de fàstic, i a una successió de combats de resultat obvi i plens d’incongruències. I, per damunt de tot, assistireu a una pel·lícula esclava d’un guió que pretén que li perdonem tots els seus despropòsits només perquè té algunes idees bones. A l’estil de la recent Batman v. Superman, però aquí té més delicte, perquè estem parlant d’una franquícia que ja tenia una trajectòria prou considerable per haver après dels encerts i errors del futur passat. De debò, productors del món, contracteu correctors de guions per evitar que passin aquestes coses.

Però no podem negar que Apocalypse també té moments cinematogràfics que valen la pena, com la seqüència d’introducció, la demostració dels poders de n’Scott, l’escena de les armes nuclears, els quatre segons de lluïment d’en Quicksilver, o la conversa a la sortida del cine. Realment, si li passem per alt algunes patinades “perdonables” i li valorem els mèrits que té (que els té), el conjunt d’Apocalypse podria estar més o menys a l’altura de les pel·lícules de la primera trilogia dels X-Men… Però aquesta idea cau quan arribem a l’anticlimàtic tram final, que Singer aconsegueix fer previsible, avorrit, sobrecarregat d’efectes i alhora gens espectacular.

El que hauria de ser el plat fort de la funció es fa llarg i resulta ben poc satisfactori, sents que no està a l’altura de l’antagonista, tot i que la veritat és que el guió tampoc havia fet números per deixar-lo massa ben parat. I aquí tenim l’altre error greu: n’Apocalypse no intimida prou, no sedueix, quasi ni tan sols genera interès, que és el mínim que hauria d’aconseguir un enemic d’aquestes dimensions (com el seu mateix nom indica). Tampoc l’acabes de veure mai com una amenaça, perquè si coneixes tots els poders que tenen els de l’altre bàndol…, quasi et fa llàstima aquest pobre déu anacrònic que es pensa que només amb l’ajuda dels quatre primers mutants amb qui es troba (tres dels quals tenen un greu problema de falta de carisma) podrà controlar el món sencer. Sí, perquè aquest és l’objectiu.

Valoració: TU MATEIX...
60

La frase: «Només perquè no hi hagi una guerra no vol dir que hi hagi pau.»

El personatge: en Charles Xavier és el més ben aprofitat (si els dos assalts anteriors els guanyava Fassbender com a Magneto, aquesta vegada se’n surt millor McAvoy, bàsicament perquè el guió ha maltractat en Magneto).

L’escena per al record: la d’en Quicksilver, és clar. És un personatge creat per fer una escena impressionant per pel·lícula.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada