Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Robert Rodriguez
Protagonistes: Rosa Salazar, Keean Johnson, Christoph Waltz, Jennifer Connelly, Mahershala Ali, Ed Skrein, Jackie Earle Haley
Alita: Battle Angel recorda inevitablement al remake de Ghost in the Shell, ja que mira d’adaptar un clàssic manga d’estètica cyberpunk a les fórmules nord-americanes centrant-se a aprofundir en la identitat del personatge protagonista, una cíborg letal que no recorda res de la seva vida passada.
Ara bé, s’ha de tenir en compte que aquest és un projecte de James Cameron. Sí, el visionari, el que sol innovar en la forma però no en la fórmula. El tema és que la seva agenda no li va permetre ocupar-se de la direcció, de manera que va decidir delegar la tasca en Robert Rodriguez. I realment, per la seva dualitat, semblava un projecte a mida per a ell: espectacular i sanguinari com Planet Terror (2007) o Machete (2010) però també infantil i blanc com Spy Kids (2001) o Shorts: The Adventures of the Wishing Rock (2009).
El fet és que, un cop vist el resultat, sembla que Rodriguez, supeditat a un guió pla i un pressupost més que generós, s’ha deixat emportar per la seva vena més infantil i conformista… A Alita: Battle Angel he trobat un simple blockbuster sense humor orientat al consum d’adolescents àvids de pirotècnia visual i poc exigents pel que fa al guió.
I el repartiment tampoc brilla com seria d’esperar: Mahershala Ali i Jennifer Connelly es noten fora de lloc; Ed Skrein resulta maniqueament ridícul com a robot “macarra”; i els minuts en pantalla del coprotagonista, l’imberbe musculat paradisneyà Keean Johnson, boicotegen el conjunt fins al límit. A més a més, sembla que a quasi ningú se li va acudir fer un treball de filtratge de les actuacions per sortir del registre de l’animació i donar-los una mica versemblança. Almenys Rosa Salazar sí que convenç com a Alita; Jackyie Earle Haley cau mig simpàtic en un altre paper de monstre; i Christoph Waltz destaca amb el seu doctor Ido, el personatge més humà, tendre i complex.
En resum, a Alita: Battle Angel resulten satisfactòries l’ambientació futurista i les escenes d’acció (encara que el seu resultat sigui sempre previsible). Desgraciadament, l’altre plat de la balança es veu desbordat per un excés de tòpics concentrats en situacions forçades i escenes de vergonya aliena.
Valoració: TU MATEIX...
El personatge: la moto de “xulo” de n’Hugo (Keehan Johnson).
La imatge: la darrera aparició de la doctora Chiren (Jennifer Connelly).
L’escena per al record: encara que sigui bastant millorable, la que té més suc és, sens dubte, la de la taverna dels caça-recompenses.