Beautiful Boy

Cronologia paterna d’un ionqui

0
103
Frame from movie Beautiful Boy (2018)

Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: Felix Van Groeningen
Protagonistes: Steve Carell, Timothée Chalamet, Maura Tierney, Amy Ryan, Andre Royo

Un pare empàtic i atent, un fill adolescent encantador i “cultureta”… Tot molt idíl·lic, fins que queda truncat per la drogodependència. Una gran addicció, no a una droga qualsevol, sinó a la pitjor de totes: la metamfetamina. La més nefasta, la més terrorífica, i últimament també la més cinematogràfica.

En la seva primera producció americana, Felix Van Groeningen (Alabama Monroe, 2012) s’uneix al guionista Luke Davies (Lion, 2016) per adaptar a la gran pantalla les vivències d’en David i en Nic Sheff. Famílies desestructurades, personatges liberals, certa melomania…, tots els elements característics del cinema del director belga estan presents en el seu darrer treball, tot i que curiosament, malgrat les expectatives, aquest cop la mescla acaba donant un resultat menys personal, més monòton.

Frame from movie Beautiful Boy (2018)

L’aproximació a la drogoaddicció d’un adolescent des del punt de vista dels pares fa inevitable la comparació de Beautiful Boy amb la recent Ben is Back (Peter Hedges, 2018): Steve Carrel /Julia Roberts (fantàstics els dos) encarnant el profund patiment d’un pare/mare, i Thimothée Chamalet / Lucas Hedges com a fill descarrilat que cau una i altra vegada rendit als seus vicis. Les dues pel·lícules comparteixen molt, inclús semblen estar igualment impregnades per un lleuger aire de telefilm.

Ara bé, l’explicació del seu èxit dispar la trobarem en les seves diferències. Mentre que el film de Hedges opta per focalitzar-se en un moment dramàtic concret (i que el present serveixi per entendre el passat) i alhora busca la implicació de l’espectador amb un original gir argumental, Beautiful Boy prefereix reincidir en ensucrats flashbacks, ampliant potser el detallisme i el dramatisme de la història, però allunyant-ne irremeiablement l’espectador i aportant a la pel·lícula una tediosa previsibilitat.

Tot i això, sense cap mena de dubte es tracta d’una història crua, dramàtica i molt interessant. Un descens a l’infern que mereix ser explicat amb tota mena de detalls, però que fa la sensació que segurament vestiria molt més bé en format documental. És clar que, a pilota passada, això sempre és més fàcil de veure… ¿Oi que sí, “noi bonic”?

Valoració: TU MATEIX...
60

Té un aire de...

Ben Is Back (2018) + Christiane F (1981) + Boy Erased (2018)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada