Star Wars: The Rise of Skywalker

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: J.J. Abrams
Protagonistes: Daisy Ridley, John Boyega, Adam Driver, Óscar Isaac, Mark Hamill, Carrie Fisher, Billy Dee Williams, Ian McDiarmid

Ascens per alguns, crepuscle per d’altres. Avui Star Wars s’ha convertit en un producte d’extrems escombrat pel mastodòntic poder de la indústria del marxandatge.

Amant de la saga original i profundament avorrit i allunyat emocionalment de la resta d’episodis, la meva incursió a aquest enèsim darrer episodi la faig amb la petita cuirassa que em confereix la manca d’expectatives. Sí, per mi la fórmula està desgastada, però dit això crec que a partir d’aquí la cosa només pot anar a millor.

D’entrada Abrams ens proporciona un gran espectacle visual amb majestuosos ambients multicolors i atmosferes sonores èpiques (recordeu, tot sigui dit, que aquesta serà la darrera participació del compositor John Williams en la franquícia). Es prolonga, doncs, l’estil de la primera trilogia amb un tempo dinàmic i actiu. Vaja, l’usual bona mà tècnica a què ens té acostumats el director novaiorquès.

La cosa trontolla més en les trames: la pel·lícula es troba en un desert argumental heretat i perpetuat. Però no tot està perdut; hi ha un oasi on refugiar-se, o un darrer clau roent on agafar-se: la dualitat del joc a què juguen la Rey i en Kylo Ren resulta magnètica i sobtadament fresca (tapant inclús rèmores com les dels habituals déjà vus o la poc saludable obsessió de la saga perquè tothom sigui fill d’algú). Ells són sens dubte el gran baluard d’aquesta conclusió de la saga.

La creu, per contra, són clarament els seus secundaris. Amb arguments plens de buits, precipitacions o abruptes biaixos que se sumen a la desgastada explotació de velles glòries jubilades o a l’exasperant necessitat de repetir fórmules una vegada darrera altra, confonent descaradament l’homenatge amb la paròdia.

Els esforços hi són i són apreciables, però malgrat els diners, la veterana odissea galàctica no pot dissimular el crèdit dilapidat i la sensació de navegar sense rumb. Una mena d’ídol “maradonià” caigut en desgràcia que, tot i les seves impressionants xifres en taquilla, sembla qualitativament incapaç d’apropar-se a “messiàniques” sagues més actuals com la d’Avengers.

Star Wars: The Rise of Skywalker és una nova accepció a la paraula «final», a l’espera del desembarcament oficial de Baby Yoda. ¿Quina serà la nissaga dels futurs protagonistes?