Godzilla: King of the Monsters

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Michael Dougherty
Protagonistes: Millie Bobby Brown, Vera Farmiga, Kyle Chandler, Charles Dance

Gojira (el seu nom nipó), Ghidorah, Mothra i Rodan han tornat. ¿Una reedició d’una línia de mobles d’Ikea? No, aquestes noms anuncien el retorn de les colossals bèsties fundadores del cinema del gènere kaiju o, com aquí mal anomenem, de les pel·lícules de monstres.

Fins ara, tot i els efectes especials i els alts pressupostos, la incapacitat ianqui per cedir completament el protagonisme al monstre ha fet que Godzilla segueixi sota l’ombra de Gojira. Així doncs, malgrat l’obstinació americana, els metratges japonesos de moment continuen liderant el seu propi gènere, tant en els clàssics com en els episodis més actuals (el darrer, Shin Godzilla de Hideaki Anno, és una peça que qualsevol amant del gènere hauria de veure).

¿Serveix aquesta segona part de l’actual saga per desfer la immutabilitat d’aquesta dinàmica? Doncs, clarament, no. I això que l’inici promet: eixamplant considerablement el nombre de monstres a tenir en compte, lligant-la argumentalment amb Kong: Skull Island (Jordan Vogt-Roberts, 2017) i presentant-nos la Monarch, una misteriosa organització progovernamental destinada controlar-los.

Malauradament, de seguida reapareixen antigues vicissituds, i ben d’hora la història de monstres passa a ocupar un segon pla. Res de “bitxos”; els focus principals estan destinats a una filla, una mare i un pare (tots ells actrius i actors coneguts): una família desestructurada que, “moralina” en mà, insulsament tornarà a unir-se gràcies a les adversitats. Res de nou.

De fet, tècnicament, ni les titàniques baralles promeses llueixen com se suposa que haurien de fer-ho. Seguint l’estil del capítol de Joc de Trons més controvertit, aquestes es veuen entorpides per una volguda i maldestra foscor que plana en tots els escenaris de batalla. ¡Sort de les situacions en què al pobre Godzilla se li acut actuar com a improvisada làmpada incandescent!

En fi, segons s’ha confirmat, el pròxim any aquesta americanitzada fília japonesa arribarà a la seva cúspide: l’esperat i conclusiu duel monàrquic entre el llangardaix protector i el no menys venerat simi illenc, Kong. ¿Serà aquesta la panacea a totes les irregularitats de la saga?